algo de nubes
  • Màx: 20°
  • Mín: 13°
15°

Una exposició recull la trajectòria de l'artista mallorquí Mestre Oliver

La mostra, integrada per cinquanta obres, s'obre divendres a Felanitx

Aquarel·les, bodegons, dibuixos eròtics i portes pintades amb temàtica africana són algunes de les tipologies pictòriques que l'artista felanitxer Mestre Oliver presenta el dia 24 a la Casa de Cultura d'aquest municipi mallorquí. L'exposició du per títol 25+1, però no és una retrospectiva de les obres d'Oliver sinó un discret i variat recull d'aquells quadres més significatius i que es conserven a l'Illa de l'artista.

En un principi s'havia de tractar d'una mostra dels vint-i-cinc anys de feina de Mestre Oliver i havia d'exposar-se a Felanitx l'any passat, però a causa del 700è aniversari del municipi la Casa de Cultura quedà ocupada. Oliver hagué de posposar l'exposició un any, i d'aquí la curiositat del títol. De les tres sales de la galeria d'art, una estarà dedicada exclusivament a la producció del darrer any de Mestre Oliver. I és que «aquest any he fet una feina que no té res a veure amb l'anterior», explicà l'artista, «m'he dedicat a la pintura eròtica i he intentat plantar-me davant del puritanisme i llevar-me aquest dimoni del damunt».

Segurament el més curiós d'aquests darrers treballs, dibuixos eròtics fets amb bastons d'eucaliptus damunt de portes de fusta, sigui la manera com sorgiren en la ment del pintor: «Va ser quan el purità del president Bush vingué a Espanya i Aznar no féu més que anar-li el darrere que vaig decidir fer una cosa que sé que a ells no els agradaria gens». La resta de quadres de l'exposició, alguns dels quals encara estan per decidir, formen part de sèries anteriors.

Una de les més destacades i alhora predilecta d'Oliver és Sijilmassa. Data de l'any 1995 i està composta per quadres i portes pintades amb temàtica africana. Els colors són tènues, marrons, grocs i ocres, com la mateixa terra. Sijilmassa és el nom d'una ciutat del Marroc ja enterrada en l'arena pel pas del temps i que simbolitza, de manera gairebé perfecta l'esperit de l'actual exposició: recuperar i revisar el passat que, de segur, ja no tornarà.

Comenta

* Camps obligatoris

Comentaris

De moment no hi ha comentaris.