Les màscares, els déus i els mites més significatius de l'antiga Grècia són els protagonistes de la nova producció de la companyia de teatre Pimpinelles, que dirigeix l'actor Valentí Pinyot. Tragèdies i Komèdies de don Abili a l'Olimp és el títol de la darrera obra que es representa anit, a les 22.00 hores, al teatre romà de Pol.lentia i dijous al pati de la biblioteca de Son Servera a la mateixa hora.
Es tracta d'un espectacle per tots els públics que segueix la línia de la penúltima obra de la companyia, Una classe amb don Abili. En aquella ocasió Valentí Pinyot introduïa el públic en la dramatúrgia de Shakespeare i, concretament, en la tragèdia de Romeu i Julieta. Ara, els orígens del drama i la comèdia contemporània la substitueixen. El professor Abili analitza aquesta vegada la tragèdia grega per exel.lència, Edip rei, de Sòfocles, i la comèdia Lisítrata, d'Aristòfanes.
D'una manera senzilla, amena i divertida l'actor transporta el seu auditori a l'origen del teatre europeu, una època en la qual «les arts escèniques i la mitologia eren molt més que un divertiment», explicà el mallorquí Pere J. Mascaró, director de l'obra. I afegeix que «el teatre era molt més que literatura, art o filosofia». Potser ha estat la nostàlgia del gloriós passat del teatre allò que ha mogut Pinyot a repetir la tipologia d'obra o l'èxit que fins ara ha estat tenint. En total, una classe amb don Abili s'ha representat ja sis-centes vegades i ha donat la volta a Mallorca, Catalunya i València des que s'estrenà l'any 1999.
Valentí Pinyot sent el personatge del professor Abili molt endins i el defineix com «un professor amb moltes ànsies d'ensenyar bon teatre». A Tragèdies i Komèdies el mestre «s'encarrega de donar una classe de teatre grec al públic, que es converteix en alumne i participa molt activament en l'espectacle». L'escenografia i el material utilitzats en l'obra són molt simples, «hi caben gairebé en un maleta», comentà Pinyot. Hi ha una corona de llaurer, una cadira, una taula, una pissarra, algunes caretes i poca cosa més, el més necessari perquè s'entengui el significat.
