L'home sempre ha cercat potenciar les seves possibilitats a tots els nivells com també aconseguir la joventut eterna o gaudir en tot moment. De totes maneres, és un fet impossible, però davant aquesta impossibilitat, ja des de molt enrere les drogues han estat una manera d'evasió a una realitat que no ens agrada i a la qual no ens volem acostumar. Moltes vegades, els joves no són conscients d'aquest fet quan s'inicien en el consum lúdic de diferents drogues, com tampoc ho són de les conseqüències que poden sorgir del seu abús. Les drogues de disseny són unes substàncies que es troben entre els estimulants i els al·lucinògens, i són unes de les preferides per la joventut de la nostra societat.
Sota el títol Drogues d'abús: noves perspectives s'ha realitzat aquest estiu un curs a l'Estudi General Lul·lià. El curs, dedicat a Ernest Lluch, ha comptat amb la col·laboració de diversos doctors i especialistes en el tema de les drogues, com Pere Ventayol i Agustín Arias. Pere Ventayol comentà que fou al 1987 quan ell mateix va detectar per primera vegada a Espanya aquest tipus de substàncies i va acudir als tribunals per alertar de la seva perillositat, però van haver de passar set anys més perquè fossin incloses dins el Conveni de les Nacions Unides de Viena de 1971, fet sense el qual no poden ser considerades il·legals.
Durant aquests catorze anys es va començar amb el consum d'èxtasi (MDMA) fins que aquest fou inclòs dins el Conveni i el consum es va derivar a altres drogues, també de disseny, però amagades sota altres noms i altres composicions, com són la droga de l'amor (MDA) o l'Eva (MDEA). Posteriorment quan aquestes també foren incloses dins el Conveni, el consum tornà a derivar cap a l'èxtasi, segons comentà Ventayol.
Les drogues de disseny s'associen a àmbits determinats, com són les discoteques, i a un públic principalment jove, i les conseqüències del seu consum són diverses, sent necessari diferenciar entre els perills d'ingestió aguda i els perills d'ingestió crònica. A més, les conseqüències del consum poden ser diferents depenent de si la substància ingerida presenta una composició més semblant al que són els estimulants o més semblant al que són els al·lucinògens.
Pere Ventayol i Agustín Arias informaren els joves dels perills més comuns derivats del consum de les drogues de disseny. Ingerir una droga de disseny estimulant suposa córrer el risc de sofrir una aturada cardíaca, hipertensió, un accident cerebrovascular o el conegut com a cop de calor (produït per una disfunció del centre termoregulador, l'organisme no reacciona així com cal i com a conseqüència del moviment físic o d'un exercici violent, com pot ser ballar durant moltes hores seguides, la temperatura del cos augmenta sense que hi hagi cap tipus de control i es produeix una situació que pot provocar la mort sobtada).
