Manuel Alvar López, una de les figures magistrals de la filologia espanyola, com han assenyalat molts dels seus deixebles, va morir als 78 anys a la matinada d'ahir a conseqüència del càncer que patia des de fa molts de mesos, una malatia que no li ha permès acabar amb el seu darrer projecte, un atlas lingüístic d'Iberoamèrica. Diversos lingüistes i literats es mostraren molt afectats per aquesta pèrdua. Alvar ha estat qualificat com el gran introductor de la geografia lingüística de l'espanyol a Espanya i a Amèrica. Manuel Alvar deixa al seu darrere una àmplia carrera dedicada a la llengua espanyola, a la literatura, als clàssics, les antologies i la tradició oral d'aquesta llengua, a més d'un centenar de llibres i més de sis-cents títols entre articles i escrits d'investigació científica.

Aquest filòleg nascut a la localitat castellonenca de Benicarló, el 1923, dedicà gairebé tota la seva vida a recórrer la geografia hispanoparlant per recollir-ne els trets lingüístics. Fou autor, entre d'altres, de El gran Atlas del español i Atlas Lingüístico-Etnográfico de Andalucía. El vicedirector de la RAE, Gregorio Salvador, fou un dels lingüistes que lamentà la seva mort. D'Alvar explicà: «va ser el meu mestre i jo el seu col·laborador, el seu deixeble i amic. La seva mort és d'aquelles notícies que t'arriben directament als sentiments». També declarà que «fou un gran investigador». El director de l'Institut Cervantes, Jon Juaristi, i l'escriptora Rosa Regàs també es pronunciaren sobre la seva mort.

Juaristi explicà que guarda una gran amistat amb un dels fill del filòleg i recordà que Alvar tenia una gran curiositat, a més de passió, per la llengua. També subratllà el fet que s'entregà a molts camps de la llengua, des de l'antologia fins a la tradició oral. Per la seva banda, Regàs no amagà la seva devoció per Alvar i qualificà la seva mort com una pèrdua molt trista dins la lingüística espanyola. Alvar rebé diversos premis durant la seva carrera, com el Menéndez Pelayo d'investigació del Consell Superior d'Investigacions Científiques (CSIC) per la seva obra El habla del campo de Jaca. A més d'impartir classes de gramàtica i llengua participà en conferències arreu de les universitats americanes.