El president George W. Bush anuncià finalment que hi haurà un finançament federal per a la investigació amb cèl·lules mare procedents d'embrions humans, encara que només podrà realitzar-se en les seixanta línies cel·lulars ja existents en diferents centres del país i que poden reproduir-se indefinidament. «He pres aquesta decisió amb molt de compte, i res perquè sigui la correcta», assenyalà en un discurs televisat des del seu ranxo de Texas. L'ús de cèl·lules mare implica «grans promeses i un gran perill, per la qual cosa hem d'anar molt alerta», afegí.
Nombrosos científics consideren que la investigació sobre les cèl·lules mare embrionàries podria servir per, en un futur, trobar remeis per a l'Alzheimer i el Parkinson. En canvi, altres grups consideren que aquestes investigacions són un assassinat perquè s'han de destruir embrions per extreure les cèl·lules mare. Alguns dels consellers de Bush, com el vicepresident, Richard Cheney, li van aconsellar l'entrega de fons federals per a aquestes investigacions.
El Govern destinarà 47.000 milions de pessetes a aquestes indagacions i nomenarà un comitè format per científics, experts en bioètica, juristes i teòlegs per establir el marc i les regles sobre les implicacions mèdiques i ètiques dels descobriments biomèdics. Aquest comitè estarà presidit pel doctor León Cass, especialista en ètica biomèdica de Chicago. L'anunci de Bush incentivà tot d'una la polèmica suscitada en dies previs. Segons una enquesta realitzada just després de donar-se a conèixer la decisió del mandatari, la meitat dels nord-americans aprovaven la proposta; un 25% hi estava en contra i l'altre percentatge no s'hi pronunciava.
Entre els més reacis a la decisió es troba el clergat. El president de la Conferència Episcopal dels Estats Units, Joseph A. Fiorenza, qualificà de «moralment inacceptable» l'anunci de Bush esmentant que «per primera vegada el Govern dóna suport a investigacions que es basen en la destrucció d'humans indefensos per beneficiar-ne d'altres». La indústria biotecnòlogica, en canvi, donà la benvinguda a la decisió considerant que és «bona, clara i equilibrada, i una gran passa».
