Està guapíssima, viva, activa i espontània. Té projectes entre mans i ganes d'afrontar-los. Entre els quals la represa de les Cartografies del desig impulsades al seu dia per Maria Mercè Marçal, conferències sobre dones poetesses i narradores a les quals Maria Antònia Oliver participarà amb una mirada sobre la figura de Maria Antònia Salvà. Instal·lada ja a la seva casa de Biniali, l'autora prepara també la traducció de Françoise le champi, una novel·leta romàntica de George Sand, i perfila la seva propera novel·la, el retorn de Lònia Guiu amb les seves intrigues.

"Les lletres ja us fan amigues?
"Sí, ja he començat amb una altra novel·la, amb na Lònia Guiu. Tractarà sobre el maltractaments de les dones, de les dones d'abans i de les d'ara. Feia ja més de cinc anys de la darrera novel·la de na Lònia, El sol que fa l'ànec, i m'havien demanat molt una nova entrega.

"Com serà?
"Na Lònia haurà crescut. A través d'una al·lota connectarà amb el tema dels maltractaments a dones, d'avui dia i de les nostres àvies, que foren maltractades sense poder dir res. El que no tenc clar és quin crim hi haurà, però n'hi haurà.

"I us deu ser més còmode escriure novel·la policíaca.
"Em sent igual de còmoda o d'incòmoda amb una novel·la de gènere que amb una altra. Tenia pensat escriure una novel·la sobre el meu transplantament de cor, però la mort d'en Jaume és massa recent. Malgrat tot, aquesta novel·la la faré. O la farà na Lònia, millor dit. És molt amiga meva, i s'hi va oferir.

"Ha de passar un temps prudencial, fa falta distància?
"Segons quan i com. Si jo hagués pogut escriure tot d'una, potser m'hauria fet bé. Però fins dos anys després de la seva mort no m'hi vaig posar. No sé fins a quin punt crec en el poder terapèutic de l'escriptura.

"Diuen, emperò, que l'estat més adient per crear és el dolor...
"A mi el dolor mai no m'ha ajudat. Mai. Això del dolor ja ho deia Cervantes, i a mi em sembla una beneitura. Jo he d'estar bé per crear. Abans de la mort de'n Jaume, jo era feliç quan escrivia. Però per escriure Tallats de lluna ho vaig passar molt malament, no tant pel dolor físic com pel psíquic.

"Però el temps ha passat i repreneu un personatge, na Lònia, que us ha valgut molts lectors, aquí i a l'estranger...
"Sí, sobretot a Alemanya ha tingut molt èxit. Crec que es deu especialment al fet que li feren una molt bona promoció. L'editor hi va creure, i això després es nota.

"Com amb La ruta dels cangurs de Guillem Frontera, que ja se n'han venut 4.000 exemplars.
"És extraordinari. Fa uns anys, jo també vaig fer una ruta per 5 o 6 ciutats d'Alemanya. La gent venia i, al final, feia preguntes. Però saps què em va sorprendre? Que la gent pagava! Pagava per venir! Eren, això sí, uns alemanys que no tenien res a veure amb els que veus a Mallorca, a la platja. El sol els trastoca.

"Què creis que veuen que tant els agrada de la nostra literatura?
"Per tot arreu, a Mallorca, a Catalunya, a Espanya, i també a Alemanya, es creu més en el que ve de fora que el propi.

"I vós, que heu traduït els millors autors al català i que us la mirau des de fora, com veis la literatura del nostre país?
"Sincerament, crec que està al mateix nivell que l'anglesa, l'americana, l'alemanya... Senzillament, hi ha uns quants autors molt bons, entre els quals comptaria a Villalonga i a Rodoreda. Tan bons que són vius, com a tot arreu. Alguns no tan bons, però llegibles. I molts dolentíssims, que seria millor que no publicassin. Perquè això que diuen que no es pot saber si una obra és bona o dolenta, no és vera. Hi ha unes pautes: que sàpigues crear un món, personatges creïbles; que no siguin només paraules; que l'obra sigui coherent amb si mateixa, encara que no amb l'exterior.

"Carme Riera ha dit que deixarà de publicar, està desencisada del mercat editorial.
"Jo no estic desencisada dels editors. Avui en dia les editorials petites se'n van a fer punyetes, però a les grans encara pots trobar gent molt vàlida.

"Per tant, la vostra visió és positiva?
"Es publica massa, i això és dolent, perquè després vas a una llibreria i hi ha tantes coses que es fa difícil triar. I de la crítica, no te'n pots fiar, generalment. Tampoc dels premis. Compres tres llibres, i només un és bo.

"Qualsevol temps passat fou millor?
"Ni millor ni pitjor, diferent, com diria Buenafuente. M'agrada molt, en Buenafuente.

Dones
Després de l'impàs amb els protagonistes de Tallats de lluna, Oliver torna a un univers poblat de dones. Amb Lònia Guiu, amb George Sand i, també, amb Maria Antònia Salvà. La presentarà a través de la conferència que compartirà amb Irene Boada, en un acte que es realitzarà a Barcelona, però probablement també a Palma i a Irlanda.