Les comparances amb Shrek no li posaran les coses gens fàcils, però la primera pel·lícula espanyola feta íntegrament per ordinador té una pinta esplèndida. Es titula El bosque animado i ens narra les aventures màgiques d'uns personatges de conte ecologista que intentaran evitar que la mà de l'home faci malbé l'equilibri de la natura. Una iniciativa valenta i pionera que segur ha obert un camí per cultivar un gènere molt poc prolífic a Espanya. Auxili, sóc un peix és una altra proposta animada, però en aquest cas molt més ximple i infantil. Un petit producte per als més petits.
A por todas és una americanada d'institut que se centra en la competència establerta entre dos grups d'animadores (més conegudes com cheerleaders als EUA) que volen demostrar que són els millors. A cavall entre la comèdia i el melodrama racial juvenil, la cinta proposa un conflicte d'allò més convencional i previsible que no sorprendrà ningú. N'encapçala el repartiment Kirsten Dunst, vista a Las vírgenes suicidas.
Gente pez és una comèdia espanyola que no passarà desapercebuda. Per començar està classificada per a majors de 18 anys, la qual cosa ja fa pensar, afronta el tema dels okupes i analitza la problemàtica social de les classes més desfavorides. Tot això, insistesc, tractat en clau d'humor sarcàstic i molt crític. Jorge Iglesias és el director de la cinta, que promet no ser més del de sempre pel que fa a les comèdies generacionals. «Si tens un rollo guapo no el posis a prova si no vols que et diguin... Nena, olvídame». Així és com promocionen la pel·lícula els seus responsables. Poc més cal afegir. Simplement que la protagonista és Heather Graham (Austin Power), la qual cosa no sé si és un atractiu o una amenaça.
Pel que fa a 2001: despega como puedas, tampoc no hi ha gaire cosa per afegir. Una de les habituals i beneites paròdies a l'estil Aterriza como puedas, que aquesta vegada fan mofa del cinema de ciència ficció sideral, i que interpreta l'incansable Leslie Nielsen. Mentiras és una passional i tèrbola història d'amor oriental; Pizza Birra Faso és un drama urbà i social als carrers de Buenos aires i Cuba feliz combina el melodrama musical amb el documental social que retrata la Cuba dels carrers i el ritme caribeny.
