Torna a Pollença d'aquí poc, en una gran exposició que la retorna al seu poble natal després de temptatives i èxits a l'exterior. En ella, cada gest és espontani. Fascinada pels detalls i aspectes quotidians del seu entorn més immediat, s'ofereix a contestar les nostres preguntes, en un agradable ambient de dispersió controlada.

"Quines obres incloureu a la mostra de Sant Domingo?
"Un vestit, una sabata-peix, un llibre de dibuixos, una «trajectòria» de teixits... uns coixins a damunt dels quals hi ha formes de plastilina que poden recordar certes fèmines. També present una rosa forjada en ferro galvanitzat i una barca en què incloc noms de persones que formen part del meu paisatge mental.

"I com és, aquest paisatge?
"El meu primer paisatge és el de la cala Sant Vicenç: va ser el primer que la natura em posà davant. Al Cavall Bernat acabava el meu món i començava l'exterior. És un paisatge on la llum canvia ràpidament, tot és en continu moviment. Emocionalment, em fa canviar l'estat d'ànim. Després vaig viatjar i ampliar els meus horitzons, i també els meus paisatges. Ara m'interessa que l'espectador es passegi per ells sense la necessitat d'imposar un ritme determinat.

"Us agrada compartir l'obra amb el públic?
"És com si preparàs una mena de bufet en el qual cadascú agafa el que vol.

"Us considerau una artista pop?
"Crec que pertanyo a una generació que surt de qualificacions fàcils. Hi ha qui té una mirada expressionista o surrealista de la meva obra, i són mirades que enriqueixen la feina. A mi m'interessen les mirades innocents, allunyades del discurs de l'art, i és aquí on em sent còmoda. Com quan ma mare em va saber «reconèixer» en una de les meves exposicions.

"Després de Pollença, hi ha projectes immediats?
"El setembre exposaré a la Fundació Tàpies, l'octubre a FIAC de París i el desembre a Madrid, amb la galeria Soledad Lorenzo.

"Es pot dir que hi ha un boom Susy?
"El suport extern m'estimula a continuar.