L'acadèmic Pedro Laín Entralgo va morir la matinada de dimarts a conseqüència d'una insuficiència respiratòria, als 93 anys. Avui serà enterrat al cementeri de Fuencarral, a Madrid. El pensador de llarga trajectòria centrà la seva vasta i complexa producció intel·lectual en l'ésser humà. El seu objectiu era aclarir des de tot punt de vista possible la realitat de les persones. Laín Entralgo es va definir intel·lectualment a si mateix com «historiador de medicina, antropòleg, i assagista i dramaturg de diumenge, per descomptat professor universitari, home que ofereix a la incerta joventut lliçons sobre el que ell sap o ha de saber, i que a vegades té la fortuna de suscitar en l'ànima d'algun dels seus oients o lectors, la voluntat d'acompanyar-lo pels camins de la seva particular disciplina acadèmica».
L'home a qui pertanyien aquestes paraules va néixer a Urrea de Gaén (Terol) el 1908, on el seu pare era metge. Doctor en Medicina i llicenciat en Ciències Químiques, va ser catedràtic d'Història de la Medicina (1942-1978) i rector de la Universitat de Madrid (1952-1956). A Madrid va conèixer la sevillana Milagro Martínez, una de les primeres llicenciades en Químiques a Espanya, que va ser la seva «nòvia formal», companya d'estudis, i la seva dona des de 1934. La Guerra Civil va danyar terriblement la seva família. Laín es va afiliar a Falange i durant la contesa va col·laborar a «Arriba Espanya» i altres publicacions, i des de 1938 va dirigir la Secció d'Edicions del Servei Nacional de Propaganda, després transformada en l'Editora Nacional. La seva relació amb el règim no va ser fàcil, no obstant això.
Amb altres intel·lectuals "Luis Rosales i Antonio Marichalar, entre d'altres" va fundar el novembre de 1940 la revista Escorial, de to oberturista, i al cap de poc temps va abandonar els seus càrrecs polítics, patint a més la depuració a què es va sotmetre a molts falangistes de «procedència dubtosa». Sobre això va dir: «Reviso atentament el meu passat espanyol i trobo en ell alguna cosa de la qual dec penedir-me: vaig errar per ingenuïtat, per desconeixement, més d'una vegada per deficiència». Laín es va dedicar des d'aleshores a la seva professió i a la seva activitat creadora.
