Eudald Guillamet, expert en restauració de pintura i art rupestre, i el seu equip de restauradors han donat per acabada la primera fase de la intervenció que, amb caràcter d'«urgència», s'ha duit a terme al taller de Son Boter de la Fundació Miró. El restaurador considera que «s'ha frenat el procés de degradació. El mal està aturat, i era més escandalós del que semblava, però no s'ha d'oblidar que els grafits són un element molt fràgil i s'ha de tenir molta cura». Son Boter, una possessió mallorquina construïda el segle XVII i adquirida per Joan Miró el 1959, és l'edifici més antic de la Fundació Miró. Era utilitzat pel pintor com a taller, com a segon estudi de pintura i com un espai destinat al refugi.
A les seves parets es conserven els grafits (dibuixos al carbonet), esbossos de les seves creacions escultòriques, element que ha centrat la restauració de l'edifici. Aquesta primera intervenció ha consistit en la fixació de fragments de mur amb risc de desprendre's, la fixació de les vores de les zones inferiors (on es va aplicar ciment en anteriors restauracions), l'eliminació del sistema de cables i la substitució d'un morter de ciment per un provisional de calç, per tal que «la paret recuperi les seves condicions fisicoquímiques de cristal·lització de sals i humitat que no tenia amb el ciment ja que aquest no deixa passar l'humitat i l'empeny cap a la part superior de la paret, lloc on es troben els grafits», explica Guillamet.
Per tal de poder continuar amb la restauració dels diferents espais de Son Boter és necessari aconseguir «mantenir en equilibri les constants ambientals de l'interior de l'espai», explica José Maria Pardo, restaurador responsable de tot el projecte. En aquest sentit s'han instal·lat a l'edifici una sèrie de sensibilitzadors climàtics «que permetran saber quines són les condicions ambientals de la casa en qualsevol època de l'any». El responsable d'aquest procés és el conservador mediambiental Ignasi Millet.
Un cop finalitzada la recollida de dades (procés que dura tretze mesos) i en funció del resultat d'aquestes, es procedirà a la segona part de la intervenció i a la restauració arquitectònica, que anirà a càrrec de Frederic Climent. «Les reformes seran mínimes» expica Climent, «es tracta d'intervenir en el bigam, la recollida d'aigües i la instal·lació d'una doble porta de vidre que evitarà els canvis de temperatura quan l'espai sigui obert al públic».
