Començava el segle XX. El moviment obrer a Calvià prenia força. Constituït al voltant de la Sociedad de Socorros Mutuos de la Unión Obrera de Calvià, l'any 1930 impulsava la construcció d'un centre cívic i de reunió que després s'ampliaria amb un amfiteatre. La iniciativa era presidida per una filosofia bàsica; la formació per a les futures generacions i assistència als obrers sense feina.
Aquest fou el germen de Sa Societat. Una llavor que al llarg de tota la seva història ha marcat el seu caminar i que el mes de maig, tot modernitzat amb les darreres tecnologies, tornarà a cobrar vida com a teatre, cinema i centre de congressos i conferències. Situat en el carrer Major, i després de vint anys tancat, el 1992 es declarà edifici en ruïna. Una declaració a partir de la qual el Consistori començà a fer passes serioses per recuperar-lo.
Les obres començaren el novembre de 1999 i el cost total del projecte puja a 239 milions, dels quals l'Ajuntament n'ha pagat uns 170. El Ministeri de Foment, propietari de l'immoble que en té cedit l'ús al Consistori, n'ha invertit 50 per a la rehabilitació de l'edifici i el Consell n'ha aportat 19 per a l'equipament escènic.
Manel Suárez, tinent de batle de l'Ajuntament, ha supervisat de cap a peus les obres que en ell s'han realitzat. «Quan als anys 30 comença a aixecar-se la primera part de l'edifici, que era un cafè, tots els socis de Sa Societat s'implicaren en el projecte. Uns feren petites aportacions econòmiques, d'altres, els que no tenien doblers, hi posaren la seva feina.
Gairebé totes les famílies obreres prengueren part en la construcció, un fet que suposa que l'edifici tengui especial significat per al poble», afirmà. Una comissió de seguiment dels treballs integrada per joves, persones de mitjana edat i grans relacionats d'una manera o altra amb l'edifici han col·laborat en la rehabilitació de l'edifici i no han estat poques les visites a les obres que s'han fet per part de molts de calvianers.
