algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
22°

Felipe Hernández: «La novel·la mai no s'esgota, sempre hi ha continguts nous»

La incomunicació babèlica actual centra la seva darrera creació narrativa, «Edén»

95088

L'autor aposta per cercar en els continguts la renovació de la novel·la.

J. M.

Escriu en castellà perquè aquesta, llengua materna seva, li permet arribar a un nivell que no el català, abandonat per l'autor en literatura als 80; i es concentra en la narrativa "la poesia també quedà aparcada ara fa dues dècades", gènere que reclama anys de treball i maduresa.

Barceloní establert a Mallorca des de fa 24 anys, Felipe Hernández ha encertat en ambdues opcions, o així ho fa pensar l'acollida que la crítica li ha dispensat a mesura que ha publicat novel·les. La darrera, Edén, editada per Seix Barral, sembla ser la definitiva en la consagració de l'escriptor com a «la gran esperança blanca en la narrativa castellana actual». Almenys així ho han afirmat.

La novel·la, explica l'autor, col·loca en lloc preeminent la confusió lingüística i cultural del moment, i deixa intuir el caos actual amb l'evocació del caos babèlic. Així, es plasma la idea que «les llengües són mitjans d'intercomunicació, com les cultures, però unes i altres es poden convertir en impediments de la comunicació o factors de caos».

Recorreguda per la noció que la baixada a les profunditats del llenguatge només es produeix amb la baixada a l'interior d'un mateix "«si l'individu no s'interpreta a si mateix no podrà interpretar l'exterior»", Hernández hi evidencia el referent kafkià: «Vivim arran de l'abisme, i Kafka va ser qui millor ho reflectí. Relacionà la seva vida interior, insconscient, plena de contradiccions, amb l'extern; i va ser capaç de traslladar-la a un món al·legòric molt ample».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.