El cicle Escriptores del VIII Curs de Literatura Universal de Sa Nostra arribà ahir a la tercera sessió amb la presència de la barcelonina Mercedes Abad. L'escriptora, reconeguda autora de relats breus i muntatges teatrals a més d'assídua col·laboradora del diari El País, acaba de presentar la seva primera novel·la, Sangre.

La darrera ficció d'Abad parteix de la «relació dramàtica d'enfrontament brutal» entre una mare i una filla, que va evolucionant al llarg de la narració. Com a conclusió d'una novel·la qualificada per la seva autora de «gòtica, surrealista, dins el terreny de la fantasia i de la història-ficció, que no ciència-ficció», Abad proposa una sola frase: «conèixer algú és estimar-lo, perquè tothom és digne d'admiració».

Respecte al concepte de «literatura femenina», Abad apuntà que «no hi ha una mirada especial de les dones, crec que és més un morbo mediàtic que destaca la presència femenina en el món de les lletres, perquè encara som una presència anecdòtica».

Fent referència al canvi de registre en passar de relat breu i crònica periodística a novel·la l'autora afirma «sentir-se còmoda en qualsevol gènere, cada un m'aporta emocions diferents. Crec que és molt positiu el transfuguisme en aquest sentit, perquè tots els gèneres estan connectats i cada un ajuda a entendre i conèixer millor els altres, al cap i a la fi l'eina que utilitzen és la mateixa, el llenguatge, només canvia l'objectiu».

L'autora compara aquesta diversitat de gèneres amb les diferents llengües que utilitza: «jo vaig aprendre a llegir i escriure en francès, la meva llengua materna és el castellà i vivint a Barcelona parl català, cada llengua et dóna una nova perspectives sobre les altres. A més, no hi ha cap llengua que et protegeixi de la mediocritat».