Aquests dies d'estiu quan baixa el sol la gent surt a passejar. Durant el seu trajecte no és poca la gent tan diversa que hi ha al carrer treballant en la seva ocupació ambulant. Si per casualitat el seu itinerari inconscient els porta sota un dels pòrtics de la plaça Major de Palma, quasi segur es trobaran amb Roberto Vélez, un pintor colombià bohemi que treu el seu cavallet i les pintures i pinta durant hores.

Roberto afirma que pinta des de nin i es pren la seva feina amb tranquil·litat, només treballa dues o tres hores al dia. «La meva mare escrivia i em va inculcar l'amor per l'art» explica, i afegeix que a l'estiu té les seves grans taules amb els incomptables turistes que es fixen en el seu art.

«Peça rere peça sempre les venc totes, no només a estrangers sinó també a turistes nacionals i residents», esmentà. Quan se li demana com sap si l'obra està acabada, respon: «Les mir fins que veig que m'agraden, que tenen una música de colors, que no hi ha res que en desentona, que té seny el quadre», amb el ritme pausat que tenen els sud-americans.

Pinta sempre a l'oli, «perquè és el material més noble», tant obres pròpies com altres d'inspirades en pintors de tot tipus i tendències artístiques. És conscient que viu d'això i que ha de fer obres de caire més comercial: «És difícil viure de l'art a Mallorca, més que als Estats Units» "on va passar una temporada", manifestà.