La llum verda atorgada pel Govern britànic a la clonació de cèl·lules amb fins terapèutics ha posat en el punt de mira de la comunitat científica i ètica l'Executiu ànglès. Científics espanyols i experts en Bioètica destacaren ahir els problemes ètics que planteja la clonació d'embrions, tot i que admeteren que obre noves possibilitats per tractar malalties degeneratives.
Entre les reaccions hi ha disparitat de criteris. Octavi Quintana, vicepresident del Grup Europeu d'Ètica que assessora el Parlament i la Comissió Europea, esmentà que el seu «posicionament personal» és que la investigació amb embrions humans «té problemes ètics», i avançà que la ressenyada entitat presentarà un dictamen al Parlament i a la Comissió Europea recomanant continuar les investigacions amb embrions humans, «però sense crear-ne de nous». D'altra banda, el president de la Societat Internacional de Bioètica, Marcelo Palacios, esmentà que la clonació d'embrions humans hauria d'estendre's a tot el món pels beneficis que reportarà, encara que és necessari establir-hi requisits i controls.
A Espanya, jutges i fiscals, com ara el jurista Mora Mateo, esmenten que el Codi Penal prohibeix la clonació d'embrions humans, encara que també veuen un gran avanç en aquesta decisió i no són pocs els que opinen que Espanya «no pot quedar enrere» en les tècniques de clonació. Dins l'àmbit de l'ètica, les reaccions tampoc no s'han fet esperar. Tant filòsofos com religiosos, principalment protestants, han mostrat el seu rebuig frontal a la proposta del Govern Blair.
A l'estranger, les reaccions que hi ha hagut a Espanya tenen la mateixa similitud. «S'obren perspectives d'investigació excepcionals, revolucionàries i fascinants, sobretot per al trasplantament d'òrgans», segons el biòleg molecular de l'Institut Sant Rafel de Milà, Edoardo Boncinelli, encara que reconegué que és necessari «aclarir-ne les qüestions ètiques».
