L'escriptora Carmen Martín Gaite va morir la matinada d'ahir en una clínica de Madrid als 74 anys, afectada d'un càncer de fetge que se li va detectar fa un mes i mig.
L'autora de Lo raro es vivir serà enterrada avui a la localitat madrilenya d'El Boalo, on tenia una residència i on ja reposen les restes dels seus pares i de la seva filla Marta, desapareguda el 1995. A partir de les 10.00 hores d'avui s'instal·larà la seva capella ardent a la sala de plens de l'ajuntament, que anit realitzà un ple extraodinari per declarar l'escriptora filla il·lustre. L'Ajuntament de Salamanca ha decretat tres dies de dol oficial i les banderes onegen a mitja asta per la mort de l'escriptora nascuda a la capital salmantina.
Carmen Martín Gaite arribà als 74 anys com ella volia, plena d'activitat, d'humor, de sinceritat i de lucidesa, i segurament gaudint fins els darrers dies de la literatura, que per a ella era, més que un ofici, un «vici crònic» en el qual perllongava la necessitat de comunicació amb la resta.
Inseparable de les seves característiques boines, que coronaven el seu expressiu rostre, i de cabellera rossa, Martín Gaite s'ha acomiadat del món sense cansar-se d'alertar que la societat de l'internet, de les tecnologies i del consum no satisfan la principal necessitat de l'ésser humà.
Nascuda el 1925, ja va obtenir el reconeixement de la crítica amb la seva primera novel·la, El balneario (1954), amb la qual obtingué el premi Café Gijón de relats.Carmen Martín Gaite posseeix una àmplia obra narrativa de la qual destaquen Entre visillos, Ritmo lento, Retahílas, Fragmentos de interior i El cuarto de atrás. El seu talent es mantenia intacte i prova d'això foren les darreres obres que publicà, com Nubosidad variable, La reina de las nieves o els seus Cuentos completos y un monólogo. Martín Gaite no només va cultivar la novel·la, sinó que també era autora de llibres d'assaig i d'investigació històrica com Usos amorosos de la postguerra española (premi Anagrama d'Assaig), Usos amorosos del dieciocho en España, El proceso de Macanaz, El cuento de nunca acabar i Agua pasada.
Martín Gaite va ser guardonada amb el Premi Nacional de les Lletres el 1994 i amb anterioritat havia rebut altres premis d'importància en el món literari com el Nadal, el Príncep d'Astúries de les Lletres i el Castella i Lleó de les Lletres.
