La mar, un estil de vida dur i apassionant

Des que aquest fill de forner, que agafava a la seva mare la canya de la granera per fer-se canyes de pescar, l'any 47 va començar a dormir a les barques del Port d'Alcúdia, on va néixer, amb espelmes i mort de por, ha passat molt de temps i encara estima amb la mateixa passió la mar. Tot i que encara recorda amb un somriure acompanyat de nostàlgia que «la seva primera setmana va caure cinc cops a l'aigua».

Explica amb satisfacciò que «als 14 anys ja era professional i ha pescat de tot i per tota la Mediterrània». Ara té 62 anys i encara surt cada dia a les cinc del matí a la mar amb el vaixell familiar «Pep Domingo», dels seus fills i que ell patronetja, fins a les cinc de l'horabaixa, de dilluns a divendres.

En Pep ha estat capaç de transmetre als seus fills l'amor i la il·lusió de la mar, «la seva filla i el seu fill de petits l'acompanyaven i els va agafar el cuquet» explica Pep, i ara al vaixell treballen també el fill i el gendre. Quan surten a la mar de matinada són quatre "ell, un segon patró, el motorista i un mariner" tots professionals a bord, i recorren la mar que va des de Cabrera fins al cap de cala Figuera pescant de tot, lluç, ratjada, molls i fins i tot peixos espasa i tintoreres, que es venen igualment els matins a la llotja del peix.