«En Ramon Canet hi trobarem, com a argument substancial, la tensió entre un volcànic instint de transgressió i la necessitat d'un ordre». Són les paraules de l'escriptor Guillem Frontera a propòsit de la mostra antològica amb què la Llonja de Palma, a partir d'aquesta nit, mostrarà la trajectòria pictòrica de l'artista Ramon Canet.

Paraules que, a la vista del recorregut, tornen realitat quasi tangible. Una selecció de la producció de Canet, des de les primerenques creacions gestades a l'empar de la seva formació en Belles Arts i la seva transitòria adscripció a la Nova Figuració dels setanta, fins a llenços realitzats l'any passat, basats en la recerca del contrast i la tensió de plans geomètrics, testimonia la trajectòria d'un artista que, dedicat exclusivament a la pintura d'ençà que abandonà la docència a mitjans dels setanta, s'ha mantingut fidel al llarg de trenta anys a la seva aposta per l'oceànic llenguatge de l'abstracció.

Organitzada per la Conselleria de Cultura del Govern balear i comissariada per Joana Maria Palou, l'exposició, tercera en el cicle de «Trajectòries», va ser presentada ahir pel conseller Damià Pons com una repassada que evidencia, abans de res, la continuïtat alhora que diversitat que sostenen la trajectòria canetiana. Pons, que evocà la primera exposició oferta per l'artista el 1973 a la Galeria Ariel, quan l'artista «encara es perfilava com un practicant de la nova figuració», va ser contundent en referir-se a l'obra de Canet, que «s'ha manifestat diversa, amb etapes que fins i tot han estat antagòniques unes de les altres, però que sempre ha mantingut vigent un codi bàsic "el de l'abstracció" i l'empremta singular de l'autor, únic i divers».

La llei del pèndol és la que ha regit, al llarg d'aquests trenta anys, la creativitat de Canet. Justament amb voluntat de constatar-ho Guillem Frontera assenyalà ahir el seu esdevenir artístic pendular entre caos i ordre, però especialment el profit que l'autor extreu d'ambdues experiències, de la seva atracció per tots dos pols. «Ramon Canet "observà" va baixar als inferns del caos per organitzar després la seva experiència a través de l'abstracció. Però no només hem de parlar de caos i ordre, perquè l'artista, en el viatge de l'un a l'altre, aprèn de tot el recorregut. Arrossega i sap entremesclar i contrastar l'experiència de tots dos pols».