El barranc d'Algendar, que serpenteja de cap al sud de l'illa de Menorca, en el terme municipal de Ferreries, és potser un dels paratges més llegendaris de la geografia insular. Constitueix un espai natural d'una bellesa excepcional i, a trams, misteriosa. Sovint ha inspirat poesia, pintura, fotografia, rondalles, cantarelles. Però és també un paradís botànic de notable interès. S'hi troben comunitats de joncs, bova, canyet, heures. El primer gran botànic contemporani de l'illa, el maonès Joan J. Rodríguez Femenies, hi va fer, en el darrer terç del segle XIX, importants herboritzacions. Dues espècies d'aquella contrada foren localitzades per primer cop per Rodríguez, o bé descrites amb criteris científics. Aquest és el cas de la Micromeria Rodriguez i la Lysimachia Minoricensis. Actualment, però, la biodiversitat del barranc s'ha vist empobrida.
Si avui feis un volt per les anfractuositats d'Algendar no podreu trobar cap exemplar de Lysimachia. Va desaparèixer l'any 1916. De llavors ençà és una espècie extingida, literalment arrasada de la costa de l'illa, dins i fora del barranc. Això no obstant, la situació de mancança pot capgirar-se esperançadorament. Gràcies a una iniciativa de l'escola taller de la serra de Tramuntana del Consell de Mallorca, la Lysimachia podria tornar a arrelar i a florir a Menorca. Com que és una espècie endèmica, podríem assegurar que tornarà a casa.
L'escola taller treballa en dues especialitzats de conservació del medi. D'una banda, la forestal; i d'altra, els marges. Hi ha trenta alumnes i quatre monitors. La secció forestal, aquests anys, ha creat un viver de plantes autòctones de les Illes Balears, amb gairebé seixanta espècies endèmiques. El fet absolutament proverbial és que, en el planter, es mantenen exemplars de Lysimachia. I així, l'acció plausible de l'escola ha estat dissenyar una classe pràctica, mitjançant la reintroducció de l'espècie a la terra originària, i més específicament, a l'interior de l'hàbitat obac del barranc d'Algendar.
