El cantant britànic Ian Dury, figura emblemàtica del pop de finals dels anys 70, va morir ahir als 57 anys després de lluitar contra una llarga malaltia, el càncer de fetge que patia. Dury, que serà recordat sempre per la seva cançó Hit me with your rhythm stick, no va abandonar mai la seva passió, la música, malgrat la seva malaltia. L'autor de clàssics com Sexe, drogues i rock and roll va arribar a dir, quan va saber que el seu càncer era irreversible, que «desconeixes el que dura però és millor que ser atropellat per un autobús demà. Tens temps per passar comptes amb tu mateix».

Lluitador infatigable, mai no va cedir davant la pòlio que patia des de petit i va lluitar per mantenir viva la seva carrera musical i per guanyar-se el respecte del públic. Amb gran capacitat per riure's d'ell mateix, solia definir-se com la «pinta rosa més coneguda de Gran Bretanya», i va exhibir amb orgull la seva capacitat per sobreposar-se a les dificultats que la vida li donà.

Després d'un perllongat silenci, l'artista va tornar a gravar un disc, Mr. Love Plant, el 1998, juntament amb la seva banda, Blockheads, amb la qual havia recollit grans èxits fins a la dissolució del grup el 1981. «Les cançons amb els Blockheads han de ser bones, per això he tardat tant, i a mi només em surten temes d'aquest tipus cada vint anys», comentà llavors Dury.

El músic es va descobrir com un home polifacètic amb la seva dedicació al teatre i al cinema, i va arribar a interpretar algun paper en pel·lícules com Jutge Dredd i Corazones de fuego. Els seus patiments i limitacions engendraren en el seu cor un altruisme i una generositat que va posar en pràctica quan col·laborà amb Unicef i viatjà per l'Àfrica com a ambaixador honorari per promocionar campanyes contra la poliomelitis.