algo de nubes
  • Màx: 24°
  • Mín: 19°
24°

Carme Riera ret el seu darrer tribut als xuetes amb la novel·la «Cap al cel obert»

L'última obra corona l'homenatge encetat amb l'exitosa «Dins el darrer blau»

Anunciada ja en diverses ocasions, fruit de cinc anys de treball de l'escriptora mallorquina Carme Riera, la novel·la Cap al cel obert ha vist definitivament la llum en els darrers dies de la mà de l'editorial catalana Destino. És el darrer tribut de l'autora als conversos mallorquins, una obra que en paraules de l'escrptora «ve a arrodonir l'homenatge que ja els havia retut amb Dins el darrer blau».

La novel·la apareix després de sis anys de la publicació de Dins el darrer blau, una de les novel·les més exitoses de la producció narrativa mallorquina dels darrers anys que ja en el seu moment gaudí d'esplèndida acollida tant per part de la crítica com del públic. A l'entremig queda Temps d'una espera, l'intimista dietari d'un embaràs amb què Riera ha mantingut ocupats els seus lectors mentre que treballava en la redacció d'aquesta nova obra.

De la mateixa manera que Dins el darrer blau, Cap al cel obert pren el títol de les paraules que tanquen la novel·la. Com aquesta, són diverses les semblances i els paral·lelismes que marquen la continuïtat entre una i altra obra. «No es tracta, en contra del que s'ha dit, que aquesta sigui una segona part de la primera», observà Riera. Més concretament, Cap al cel obert reprèn el fil de la primera obra a través dels lligams de parentesc dels seus personatges: Cap al cel obert està protagonitzada per Isabel, «besnéta d'un dels personatges més agradables i interessants del llibre anterior, Isabel Tarongí».

Mentre que Dins el darrer blau trobava moment culminant en la crema indiscriminada de xuetes que va tenir lloc el 1691, Cap al cel obert s'ambienta just a la meitat del segle XIX, un moment que atreu especialment l'interès de l'autora. La novel·la recull el fenomen de la immigració a través dels personatges d'Isabel i Maria Fortesa, residents a Mallorca que resulten obligades a traslladar-se a Cuba per contreure matrimoni pactat amb Gabriel i Miquel, dissoluts germans de can Fortalesa, una rica família mallorquina instal·lada a l'Havana.

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.