Els seus plantejaments solen sorgir de manera espontània per acabar convertint-se en la ment dels seus creadors en quasi en una obsessió. La major part dels rècords Guinness són coses absurdes, mai no serveixen per res, sols per saber que es poden fer i així, poder viure el moment de fama que a tot èsser li pertoca en aquesta vida. Contràriament al pensament generalitzat, entrar a formar part del Guinness, en lloc de reportar un premi econòmic, costa doblers.
El fet d'haver de confeccionar l'obra no sol ser barat. Motiu pel qual se sol fer necessari aconseguir algun patrocinador. El cost de la insularitat tampoc no es manté al marge d'aquestes iniciatives. A la Península i resta de territori europeu Guinness compta amb personal que es desplaça al lloc indicat per aixecar acta de la fita aconseguida. Tot i això, a les Illes han de ser els interessats qui es facin càrrec del servei del notari per després poder aconseguir el certificat del rècord.
Encara que Espanya és un dels païssos més aficionats a batre rècords, a Balears aquests reptes estan damunt plana. El darrer dels quals se'n tè constància és el del caricaturista Antoni Bibiloni, conegut artísticament com Bibi, que entrà fa tan sols uns mesos al llibre amb la major composició de caricatures del món. La seva obra dut a terme en tan sols 67 hores, fa 142 metres de llargària per 1'41 metres d'amplària i en ella s'hi arrepleguen caricatures de fins a 1.380 persones, algunes d'elles corresponents a cares conegudes del món de la política o de l'espectacle.
D'altres més antics són els aconseguits pel rècordman mallorquí, Joan Gabriel Huguet. Aquest llucmajorer ja compta amb tres rècords i ja treballa en la conquesta del quart. Els aconseguits fins ara són l'espardenya, el balancí i la butaca més grossos del món. El primer d'ells, el rècord de la butaca, l'aconseguí el 1992 i la peça té unes mesures de 3'50 metres d'altària per 2'40 d'amplària.
