El retorn de l'equip de la Mir, el pròxim dia 28 d'agost marcarà la fi d'una gran aventura espacial per a l'estació russa iniciada fa tres anys, quan encara existia la URSS. Orgull de la conquesta espacial soviètica després del primer Sputnik i la presència del primer home a l'espai, Iuri Gagarin, el 1961, l'estació Mir va permetre a un total de 103 astronautes, entre ells 62 estrangers, viure en el Cosmos.

El darrer equipatge de la Mir, integrat pels russos Victor Afanasiev i Serguei Avdeviev i el francès Jean Pierre Haigneré, aterrarà el pròxim dissabte a la matinada a l'estepa de la república del Kazajastan. Però la despesa de funcionament de l'estació, que puja a 3'7 bilions de pessetes anuals, impedeix a Rússia perseguir amb la seva operativitat, sobretot tenint en compte que participa a l'estació espacial internacional que començarà el seu viatge en el 2000 i el finançament de la qual li suposarà el desemborsament de 4'5 bilions de pessetes cada any.

La recerca de fons privats per al seu funcionament va ser un fracàs, malgrat la crida a la generositat dels ciutadans llançat per part dels diputats comunistes el passat mes de juny. La història de l'estació orbital es remunta al 1981, quan els russos decideixen construir un espai idoni per dur a terme experiències científiques i així substituir les incomodes càpsules Saliut. El dia 20 de febrer de 1986 s'instal·lava en òrbita el primer element d'una etació habitable per a llargues estades.

Amb el pas dels anys, nous mòduls (Kvant, Kristall, Spektr, Priroda), varen ser col·locats al voltant d'aquesta base fins a convertir-se en l'actual «mecano» de 130 tones i 40 metres que fa voltes a uns 400 quilòmetres de distància de la terra.