L'Appia Antica, una de les més cèlebres vies de l'Imperi Romà, comença a recuperar l'esplendor dels temps en què havia de s'havia de recórrer a la força per arribar a Roma des del sud, tal com feren els apòstols Pere i Pau, els legionaris, els cònsols de la República i després els emperadors. Per ajudar a la recuperació de l'Appia Antica es construirà un museu en honor d'Espàrtac, exmercenari al servei de les legions, reduït a l'esclavatge després d'un intent fallit de deserció, que liderà el 73 a.C. l'única gran rebel·lió contra Roma.
Espàrtac, la història del qual està narrada a la cèlebre pel·lícula d'Stanley Kubrik amb Kirk Douglas, va voler arribar a les portes de Roma amb gladiadors del Vesubi i foren necessàries legions per vèncer-lo i crucificar-lo, com s'acostumava a fer, a la Via Appia. Aquest museu «dels gladiadors» s'instal·larà a l'església de Santa Maria Capua Vetere, a pocs quilòmetres al nord de Nàpols.
Tota l'Appia Antica és, de fet, un immens museu a l'aire lliure que comença a recuperar-se de la degradació patida els darrers temps, després del qual serà possible recórrer 2.311 anys d'història en els 560 quilòmetres que uneixen Roma amb Brindisi, port del mar Adriàtic on embarcaven les tropes romanes per conquerir terres llunyana.
Actualment és fàcil accedir només al tram més proper a Roma, en què quedaren marcades les petjades de grans emperadors com Adrià, Septimi Sever i Caracalla, escriptors i poetes com Horaci o com, més tard, els romàntics que cantaren la seva bellesa, entre els quals destaquen Stendhal i Goethe.
