Consell va ser el lloc que va veure néixer Antònia Ordinas Marí fa 48 anys. Però la seva infantesa va transcórrer a Orient, que marcà una forta unió física amb la natura. Als 15 anys, Antònia Ordinas decidí ser periodista. Així tingué l'oportunitat de sentir el batec de la vida rural i pagesa de Mallorca.

Al mes de maig sortí al carrer la seva darrera obra, Camins de terra, editada per Di7. Ha escrit, a més, un llibre de cuina i un altre de la història d'Alaró, com també Caramells de l'auba, el primer publicat. Ara està preparant la seva propera obra, Vida de poble, que conta els pros i els contres de viure en un poble.

"Com va sortir Camins de Terra?
"La meva feina actual em du sovint a viatjar a llocs molt llunyans, com Nova York o Tòquio. Des d'allà, els records de la meva terra han tornat increïbles. Camins de terra és una reflexió a 10.000 metres d'altura de com s'ha perdut un enorme patrimoni cultural en tan sols una generació.

"Quin és el vostre objectiu?
"Testimoniar, amb pinzellades en forma de petits reportatges, una Mallorca ja mala de trobar.

"La cultura mallorquina, va per un camí empedrat o per un camí de cabres?
"La cultura mallorquina no va enlloc, està aturada. Som molt pessimista. Des del meu llibre deman una resposta del mallorquinisme individual.

"Què sentiu vós per l'illa de Mallorca?
"Em fa mal de tant que l'estim. S'està fent malbé, i jo vull fer qualque cosa més que literatura. Des de la meva posició individual, intent treure un llibre cada any per recuperar el batec de la vida mallorquina.

"En quin sentit és Mallorca una «escola de natura»?
"Aquí tot és a l'abast. En 15 minuts pots ser al bosc o al camp i observar tota la riquesa vegetal i animal. A més, tenim una gran quantitat d'endemismes que haurien de ser motiu d'orgull.

"Què s'hauria de fer per redreçar la nostra cultura?
"Hauríem de deixar el cotxe i veure els camins de terra que encara queden. I denunciar-ho si han estat obstruïts. Tothom hauria de sortir de l'Illa per aprendre a valorar aquest riquíssim micromón, fruit de la cruïlla de moltes cultures al llarg del temps. Hem de sortir a carregar el món de les idees i tornar per executar-les.