Dissabte horabaixa, a les vuit i mitja, Pollença serà escenari de la inauguració de la Casa Museu, seu de la Fundació Dionís Bennàssar. El Museu, que acollirà l'ampli llegat pictòric de l'artista, pretén reunir, conservar, apropar i difondre l'obra de Bennàssar no només entre la comunitat mallorquina, sinó entre els nombrosos visitants i, especialment, de cara a les futures generacions.
La seu de la Fundació, al carrer Roca 14, és a la casa que comprà Bennàssar el 1943 en casar-se amb Catalina Vicens i on va néixer el seu únic fill, Antoni. Precisament fou ell qui adquirí, pensant en un futur museu, la casa aferrada que de ben segur en un passat no gaire llunyà formava part del mateix edifici i que, a partir de dissabte, restaran obertes al públic com a seu de la Fundació. En les obres de l'entitat, una part de la casa s'ha dedicat a sales d'exposició, mantenint la casa familiar tal i com sempre estigué.
L'estructuració de l'edifici compta amb tres plantes rectangulars. A la planta baixa s'ubiquen les obres de les primeres etapes pictòriques on es mesclen paisatges, marines, temes costumistes i retrats. Són obres datades entre el 1932 i el 1958. La primera planta recull una àmplia selecció de l'obra realitzada entre el 1963 i el 1967, el nucli del seu treball d'artista, l'etapa més lliure on mostra un expressionisme de gran varietat cromàtica. Aquesta època també es caracteritza per l'execució de les seves fantasies i abstraccions més audaces.
La segona planta de l'edifici ha estat dedicada a la figuració i s'hi inclouen obres realitzades entre el 1953 i el 1967 en què es poden veure suggerents figures, sensuals nus, escenes mitològiques i ritus religiosos o pagans. La visita no pot oblidar, darrere una porta situada a l'escala de la primera planta, l'estudi de l'artista on encara resta com a testimoni de tota una vida de feina el cavallet utilitzat pel pintor, així com pinzells i pintures, que semblen no haver-se acostumat a l'absència de l'artista desaparegut fa ja trenta-dos anys.
