Pronòstic: cel clar, lleuger vent del sud. Són les 6.45 del dematí, i tot està a punt al descampat de davora el ranxo Can Bulla, a Manacor. Ens disposam a fer una de les coses que s'han de fer almenys un cop en la vida: volar en globus. Al descampat ens reben prop de 45 turistes (entre ells, només un mallorquí, Joan Terrassa), a més dels propietaris i treballadors de l'empresa Mallorca Balloons.
Abans de volar en globus s'ha de fer tot un seguit de preparatius, que més aviat constitueixen un ritual. Primer, una vegada s'ha descarregat el material dels remolcs, s'han de tombar les cistelles i estirar les veles (teles dels globus). Per obrir les veles sol fer falta l'ajuda d'un parell d'homes forts. Al crit de «Helfen Sie, bitte!» acudeixen a l'ajut els turistes necessaris (majoritàriament alemanys) per subjectar les teles dels globus per tal que hi pugui entrar l'aire generat per uns enormes ventiladors. El propòsit d'això és inflar les veles perquè després es pugui encalentir l'aire de dins i fer possible l'enlairament del globus. Mentrestant, el Sol surt tímidament.
Sortiran en total tres globus aerostàtics, que funcionen amb bombones de gas propà. Aquest tipus de globus depèn totalment dels corrents d'aire per moure's. Això vol dir que és impossible dirigir-los; tenen el vent per timó. Per aquest motiu, els pilots dels globus estan constantment pendents de les prediccions meteorològiques i les indicacions que reben des de terra, tant abans de sortir com durant el viatge. El punt de sortida i el d'aterratge són un misteri que depèn del vent.
Els tres globus, el Cala Millor, el Sa Nostra i el Warsteiner, tenen capacitat per a 8, 12 i 16 persones respectivament. El Warsteiner és el més gran d'Espanya, i el tercer d'Europa. Fan vols d'entre 30 i 90 minuts, uns quatre o cinc dies a la setmana (dependent de la meteorologia), i entre els mesos de febrer i octubre. El preu per persona és de 15.800 pessetes per als adults, i 10.000 per als nins. Entre els 4 i els 80 anys, tothom està convidat a volar en aquests globus.
