L'home sempre ha tingut afany de pervivència. L'adagi que assegura que s'ha de plantar un arbre, escriure un llibre i tenir un fill no parla de res més que no sigui de perpetuar la memòria. Passejant per una ciutat "sense anar més enfora, Palma" són visibles les petjades que han deixat sobre edificis les persones que hi ha tingut a veure, ja siguin propietaris, arquitectes o cases comercials.
El Born n'ofereix bons exemples. En aquesta via, el passejador hi pot veure des de la placa de les recuperades justes medievals que es feien en aquest indret, com l'empremta que va voler deixar Gaspar Bennàzar a l'arquivolta d'entrada de l'edifici que va projectar el 1931 per ser cinema i que ha esdevingut botiga de roba.
L'arquitecte, que durant molts d'anys va ser tècnic encarregat de l'urbanisme de Palma, hauria d'estar especialment orgullós d'aquest projecte que va rubricar de manera evident. Just al davant, a l'altra banda de carrer, hi ha l'exemple contrari. Encara que alguns han volgut esborrar la memòria, l'afany s'ha aconseguit només en part. Si s'alça la vista es pot veure una placa que un dia va tenir unes lletres que deien Museo del Generalísimo. Ara les lletres no hi són, però en queden les evidències que el pas del temps (aigua, vent, pols) acumula. Encara que el Born sigui el centre del món per alguns, es poden resseguir petjades pertot arreu.
Número 250 del carrer Vicari Joaquim Fuster, primera línia del Molinar. La casa, típica construcció de barriada de pescadors, pot despistar. Només basta alçar la vista per veure una inscripció ben curiosa: Villa Augusta Antonia. Pensión marítima. Qui es podria pensar que, amb una cama en el segle XXI, encara quedarien restes del que algun dia va ser no només hostal, sinó pensió marítima, besant les aigües ara tèrboles de la mar de Palma. El nom de la casa, tan rimbombant com Augusta Antonia, dóna idea del que va voler ser la casa.
Al barri de Santa Catalina de Palma, alegre com ell sol i ara de festa, hi ha moltes construccions de principi de segle. Inscripcions o rètols se'n troben sovint. Però, fins i tot, hi ha petjades d'estrangers que triaren el barri a principi de segle per construir-hi cases ben sòlides. És el cas de la Villa Berck Place, al carrer Cotoner. Un nom estranger per a uns inquilins que ara, després d'anys i panys, són ben autòctons.
