Corrien els anys seixanta i Toni Vidal acabava de fer un reportatge sobre la dignitat, la dignitat de la persona malgrat la feina dura o mal pagada. Toni Vidal acabava de fer un reportatge sobre la fàbrica de gas de Ciutadella. «Als deu minuts de ser-hi, ja tenia els peus completament negres. Quan vaig acabar la feina em van treure un gibrell perquè me'ls fes nets», recorda. Després d'aquesta experiència, per compensar, per mostrar altres formes de vida amb menys dignitat malgrat l'alt nivell social, el fotògraf decidí mostrar la seva visió de les festes de Sant Joan de Ciutadella. «Hi anava amb molt d'esperit crític, volia mostrar tot allò que té de caduc aquesta festa, però em vaig emocionar quan vaig veure l'emoció i la força de la gent del carrer davant aquesta celebració. Vaig quedar molt impactat. Tot i això crec que queda reflectit un cert sentit crític, per exemple en la timidesa del pagès assegut al saló del senyor on només pot entrar un cop l'any», comenta Vidal. D'aquesta «emoció» varen néixer un bon grapat d'imatges, en què el contrast dels dos móns és patent, unes fotografies que des d'avui i fins el 27 de juliol es podran veure a la sala de Paper del Centre de Cultura de Sa Nostra. Són imatges d'una època i, moltes inèdites, per pròpia voluntat del fotògraf. «Crec que és un acte de justícia que els negatius dormin un temps», apuntà Vidal en aquest sentit.
El fotògraf, establert a Barcelona des dels anys seixanta, no ha tornat a veure les festes de Sant Joan «Només vaig a Menorca dos cops l'any. A l'estiu i per Nadal. A més, jo crec que la festa ha de quedar per als ciutadellencs, que sembla que ho duguin a la sang», comentà el fotògraf. Una ullada a les fotografies mostra una festa popular però no massificada com ara. «Trenta anys enrere no és que no hi hagués gent, però era controlable, ara no crec que es pugui controlar gaire», digué.
