L'especialista en assiriologia Giovanni Pettinato, de la Universitat de La Sapienza, de Roma, afirma que la paternitat del telescopi pertany als assiris, que l'inventaren ara fa uns tres mil anys. Fins ara es pensava que el primer aparell d'aquesta mena el construí el científic anglès Isaac Newton (1642-1727).

Segons explica Pettinato en el diari Il Corriere della Sera, els assiris escrutaven el cel per elaborar horòscops basant-se en el moviment dels astres.

El descobriment el va fer Pettinato des de l'estudi d'algunes peces arqueològiques conservades des de fa molt temps al British Museum de Londres. Allà s'hi guarda una lent de vidre de roca i diversos llistons neoassiris (1000-620 abans de Crist) escrits amb caràcters cuneïformes i apareguts en els arxius reials. La lent, una biconvexa de poc més de 4 centímetres, va ser trobada a l'antiga capital assíria de Nínive per l'arqueòleg anglès A. H. Layard el 1850, quan ja es pensava que els assiris manejaven aparells de visió ampliada. Però l'ús de les lents té un valor transcendental si se'l relaciona amb el contingut dels llistons cuneïformes "publicat a Hèlsinki el 1992", que és una espècie de registre administratiu de mercaderies precioses de la cort assíria.

En aquests documents (750 aC) se citen, en diverses ocasions, «lents amb tubs d'or» i s'especifica que servien per «engrandir la pupil·la». Segons Pettinato, això són telescopis, més o manco semblants als de Newton el 1671.

Es pensa que, devers els segle VII aC, els assiris es llançaren a l'estudi del cel d'una manera apassionada. Se sap que elaboraren milenars de documents astronòmics amb lletra cuneïforme, en què es recullen més de 4.000 estrelles. «Entre ells "explica Pettinato" hi ha texts que expliquen com calcular el moviment del Sol, la Lluna i cinc planetes aleshores desconeguts (Mercuri, Venus, Mart, Saturn i Júpiter) amb el sistema sexagesimal propi de Babilònia, que després romangué pràcticament inalterat fins a Copèrnic (1473-1523) i la teoria del sistema solar».