Un arqueòleg egipci ha descobert una ruta desèrtica que enllaça el riu Nil i el mont Sinaí, i que pogué utilitzar Moisès, fundador de la religió i la nació d'Israel, per conduir el poble jueu fora d'Egipte, fa més de 3.500 anys.

El professor Mahmud Abdel Razik indicà que «aquesta ruta, de devers 200 quilòmetres, s'estén des d'Ain Chams o de Heluane (al nord i sud d'El Caire) fins a Ain al-Sojna, a la ribera oest del golf de Suez». Abdel Razik assegurà «haver descobert al llarg de la superfície pous cecs que foren utilitzats a l'era de l'antic Egipte i que proven l'existència d'aquesta ruta desèrtica».

Així mateix, «per devers Ain al-Sojna, varen descobrir texts jeroglífics gravats a una roca que anuncien expedicions cap el Sinaí, on haurien participat més de 4.000 persones, a l'època de la XVIII dinastia (1580-1314 abans de JC), sota el regnat d'Amenofis I i Amenofis II», digué.

Abdel Razik no volgué precisar la ubicació del lloc de la inscripció i afirmà que encara no ha acabat el seu descobriment i que no voldria trobar-se amb altres científics a la zona. «Normalment, a les expedicions cap el Sinaí a l'època de les dinasties faraòniques hi participaven una mitjana de 700 persones i estaven destinades al desenvolupament de les pedreres de la península», precisà.

«A causa del gran nombre de persones, creiem que la finalitat d'aquesta ruta no era l'explotació de les pedreres del Sinaí, sinó més bé l'èxode de Moisès, especialment perquè la roca està pròxima al golf de Suez, que podria ser el lloc des del qual Moisès pogué travessar la mar Roja amb el poble jueu, copejant l'aigua amb el seu bastó», digué.