No pot amagar la passió. Agustí Villaronga està il·lusionat amb el seu nou projecte, El mar, la pel·lícula basada en l'obra homònima de Blai Bonet. «Tindrà a veure amb la línia que vaig interrompre després d'El niño de la luna, quan vaig haver de fer un cine no tan propi. Perquè El mar, tot i ser d'en Blai Bonet, la consider molt personal», afirmà el realitzador que ahir participà a la Mostra de Cinema Català d'Autor que organitza la UIB.
Descobrí l'obra de Bonet ben aviat. «Va ser a Barcelona fa molts anys, i ja llavors ja vaig fer la sinopsi, la veia com a pel·lícula, però m'ho vaig haver de treure del cap perquè aleshores no feia ni cinema». Anys després, però, li ha arribat el moment. Potser el millor. «He passat anys amb una gran sensació de fracàs, i això m'ha fet més persona. Els anys de silenci, de fer coses que no m'agradaven del tot, t'acaben donant maduresa bona. M'han carregat d'energia», afegí en aquest sentit.
Trobar els protagonistes de la història, joves en temps de malaltia i postguerra, no ha estat fàcil. Han vist 600 candidats. «El 50% són gent entre 10 i 20 anys. Ha estat un càsting molt difícil de fer. Hem hagut d'anar a una pedrera, a gent que no són actors. A més, hem intentat ser molt fidels a la paraula d'en Blai Bonet, al mallorquí. Quan no ho hem trobat aquí, hem hagut d'ampliar el cercle a Catalunya, Andorra i València, però tots xerraran mallorquí», explicà Villaronga. El director mesclarà la puresa d'aquests nous actors amb la profunditat dels seus personatges. «Has d'aprofitar el material natural que és el millor que tenen, però també se'ls ha de fer veure vivències que difícilment poden haver experimentat, com la guerra o la malaltia», comentà.
