La revolució promesa per John Gearhart es limita per ara a un grapat de cèl·lules que suren en el fons d'un tub d'assaig. Tot i això, ell està convençut que aquestes minúscules mostres de vida són els primers prototipus dels recanvis que aviat sortiran dels nous tallers de reparació del cos humà.

En el seu laboratori de la Universitat de Johns Hopkins de Baltimore (Maryland), John Gearhart penjà una sèrie de fotografies un poc desenfocades. Unes taques grogues amb filaments enmig d'un fons negre. «Aquí són el tipus de cèl·lules humanes que hem aconseguit cultivar aquí, aquestes són les neurones», descriu.

Aquestes cèl·lules són úniques. Han crescut sols en laboratori a partir de les anomenades indiferenciades, aquestes «cèl·lules mares» que habiten l'embrió en les primeres etapes del seu desenvolupament i fabriquen després la pell, els muscles i els ossos que constitueixen el nostre organisme. Ja practicat amb èxit en ratolins i moneies, l'experiment mai no s'havia fet amb cèl·lules humanes.

Gearghart inicià els treballs el 1993, per estudiar els efectes del mongolisme en les primeres etapes del desenvolupament de l'embrió. Però durant molt de temps estigué aturat per falta de «matèria prima». Només quan es va finançar per una empresa privada de biotecnologia, Geron, va poder obtenir els teixits de fetus que la seva universitat es negava a subministrar-li.