Només té quinze anys. I en tenia tres menys quan va crear la primera cançó. La música, abans i ara, representa molt per a ella. És Maika Makowski, una adolescent amb un nom que ja sona arreu.

"Maika, què creus que aporta la teva joventut a la música que compons?
"No crec que aporti res en especial. La música és com una via de fugida per a mi, una forma d'egoisme.

"Des que t'iniciares en aquest món el teu nombre de composicions ha ascendit fins a una quarantena. De què parlen els temes d'una jove de quinze anys?
"Normalment escric sobre coses tristes, de sentiments, com l'angúnia. M'inspiren sobretot les persones. Tot i que escric d'una forma abstracta, m'he d'atenir al referent que m'envolta.

"Als dotze anys ja vas fer la primera cançó. En recordes el títol i la temàtica?
"Sí, i tant. En realitat, estava aprenent a tocar la guitarra. Hi havia tres acords que m'agradaven i els vaig combinar d'una forma que em va encantar. A partir d'això vaig començar a escriure un tema sobre la soledat. Em sentia una mica hippie llavors. El resultat va ser una cançó molt senzilla, titulada Real world, i parlava de pegar-se amb la porta als nassos perquè no tot és tan rosa com sembla.

"Hi ha hagut una evolució de llavors ençà?
"Sí, tot i que l'estil continua sent el mateix, però més avançat. Els temes són ara més madurs, en consonància amb el canvi que he patit jo al llarg d'aquests anys. He viscut noves experiències. Abans també m'inspirava en les persones per escriure, però a l'hora de reflectir situacions i personatges tot resultava més infantil, més innocent. Molt diferent.

"Però continues utilitzant l'anglès com a llengua majoritària.
"Sí. Ara començ a escriure en castellà, però abans no em sortia res. L'anglès em sonava millor. Ara intent fer-los servir tots dos.

"Escoltes tot tipus de música. En quin estil et trobes més còmoda per compondre?
"M'agrada el rock-folk, tot i que de vegades afegesc mescles de pop. També voldria dedicar-me a l'alternativa, però per això fa falta un grup.

"No t'ho has plantejat mai, formar part d'una banda?
"Tenir un grup vol dir sacrificar moltes coses. En part resulta interessant, perquè mescles estils i aprens bastant. Però de moment m'estim més continuar en solitari. Ara mateix no em puc veure tocant amb un conjunt. Preferesc la idea d'actuar amb una banda darrere.

"Quines expectatives tens? Potser la intenció d'enregistrar un disc?
"Si tenc l'oportunitat, de seguida. Em ve molt de gust tenir cançons gravades, que se sentin tan be que em facin sentir orgullosa. Si començ a compondre temes nous que em deixin satisfeta, començaré a enviar proves a Madrid i a la resta de la península per tal de trobar algú que em produeixi.

"Et consideres afortunada per haver-te pogut donar a conèixer?
"Sí. La música és el que realment m'omple, i m'hi vull dedicar.