El futbol, sempre el futbol... Ahir, quan havien passat un parell d'hores bones d'ençà de la gala de lliurament dels premis Ciutat de Palma 1998, hi havia ments enrevessades que deien que el guanyador dels premis no havia estat ni Gabriel Mesquida, ni Pedro Calápez, ni Josep Ramon Roig. El guanyador havia estat Carlos, Carlitos, el jugador mallorquinista que havia fet el gol davant el Betis i que tant va lloar el batle de Palma i que tant aplaudiren els cinc-cents convidats al sopar.

I això va anar en total consonància amb el discurs que va fer el "des de feia dues setmanes" virtual guanyador del premi de novel·la, Biel Mesquida. L'escriptor es va fer tant de ressò que la societat mallorquina és analfabeta (ho degué repetir deu vegades bones) que va desfermar la dèria futbolística.

Però el sopar havia començat feia hores, amb molt bones intencions. A l'entrada, tothom recollia el llibre que Cort ha editat amb tota la història dels premis Ciutat de Palma i els convidats no varen ser especialment tardans. Cal dir que la presidenta del Consell, Maria Antònia Munar, va arribar amb puntualitat britànica, cosa en ella no molt habitual.