Wolfgang Dircks va ser trobat mort en el sofà del seu petit apartament d'Hamburg. Va morir mentre veia la televisió, fa cinc anys. Tot apunta que l'aparell funcionà encara durant uns mesos després del traspàs, fins que s'avarià per complet, i els llumets d'un petit arbre de Nadal varen romandre encesos durant quasi un lustre a la finestra. Un diari datat el 5 de desembre de 1993 i un pot buit de cervesa foren algunes de les pistes que la policia utilitzà per establir quan morí Dircks. Ningú no es va tèmer del traspàs d'aquest solitari divorciat i invàlid de 43 anys. Però és que ningú no notà tan sols que estigués viu.

Aquest cas ha fet que els alemanys examinin la seva consciència i es demanin si els ciutadans s'han tornat freds i indiferents. «És tràgic, però desafortunadament passa amb freqüència en una societat industrial com la nostra», afirma Luebbo Roewer, portaveu de la Creu Roja a Bonn. «És un problema de la societat. La gent no es preocupa dels altres tal com ho feia abans. Les famílies es desintegren i a ningú no li importa».

Sociòlegs i treballadors socials afirmen que els alemanys s'estan acostumant a «viure uns devora els altres», en lloc de «viure uns amb els altres», i per això és possible que persones com Dircks desapareguin i ningú no s'espanti. En alguns casos els cadàvers només es descobreixen quan l'olor fètida els delata.