En arribar les dates nadalenques, si un vol fer un repàs de la cartellera cinematogràfica, està obligat a fer especial esment dels títols nadalencs per antonomàsia, que més enllà de productes prescindibles i oportunistes d'ambientació forçadament nadalenca, han estat sempre els films de dibuixos animats. I enguany aquesta tradició es reafirma per partida triple. Mulan: una nova aventura Disney més madura que d'altres anteriors, però que manté l'encant dels films habituals de la productora. Antz: animació per ordinador a l'estil Toy Story, que combina filigrana tècnica i humor cinèfil de meravella, a més de ser una entretinguda aventura de formigues gairebé humanes. El príncipe de Egipto: igual que l'anterior Antz, és una producció d'Spielberg, que pretén fer la competència a la Disney amb uns dibuixos més contundents, menys dolços i de contingut sòlid. L'èxode del poble hebreu guiat per Moisès és el tema d'aquest notable film.

Se suposa que hauria de parlar d'Algo pasa con Mary, que és un dels títols triomfadors del moment, però un discret silenci és el millor que puc fer per no ferir susceptibilitats entre els seus fans. Tot són gusts i per Nadal no vull polemitzar. Així que recomanaré una altra pel·lícula igualment popular i, aquesta sí, molt meritòria: La máscara del Zorro. Un distret passatemps, trepidant i divertit, que no exigeix cap esforç d'assimilació i proposa una hora i mitja d'evasió clàssica. Indispensable per a admiradors de Banderas.