Benigne Palos sembla que hagi nascut al bell mig de la muntanya. La coneix, l'estima i, per això mateix, li ret un respecte profund. La primera norma que ha d'observar l'excursionista, sempre segons aquest expert 'jovençà', és moure's per dins la natura com un alè, sense deixar cap casta de petjada.
A l'hora de rememorar els vint-i-cinc anys de la creació del Grup Excursionista de Mallorca, Palos deixa clar que ell no és fundador de l'esmentada associació, sinó «soci fundador», aclariment fet en recordança dels companys que, aleshores, decidiren fusionar els grups Albaida, Muntanyencs i l'anomenat també Grup Excursionista de Mallorca, que donà nom al club.
Però l'amor per la motxilla de Palos va començar molt abans, just quan tenia setze anys i va decidir, amb una colla d'amics de la Joventut Seràfica, anar fins a Randa. La caminada des d'Algaida li va semblar una proesa: «No hi havia camins, com ara, i ens va semblar una autèntica aventura», explica. Just després va començar les seves sortides amb el Grup Excursionista del Foment del Turisme: «Va ser quan don Xim Quesada em va deixar la seva motxilla perquè un selleter del carrer de Sant Miquel me'n fes una d'igual».
Durant els anys de rodolar, una vegada i altra, per descobrir tots els secrets i rutes amagades de l'Illa, Palos també ha hagut de saber emprar mà esquerra, cortesia i diplomàcia. Mai no ha trobat una porta que barràs el seu pas en els camins de muntanya que transcorren per possessions.
