Passat demà es farà la inauguració oficial del curs acadèmic 1998/99 del Conservatori. En aquesta ocasió, la lliçó inaugural anirà a càrrec de José Luis Téllex, musicògraf i crític musical. Però el curs ja fa un parell de setmanes que ha començat en el Conservatori «provisional» de la plaça de Berenguer de Palou de Palma i ho ha fet amb una xifra d'alumnes sensiblement superior a la de l'any passat (918 enfront de 683). Aquest curs, el darrer abans d'anar al nou conservatori, s'ha emprès amb moltes de ganes i energies per part del professorat. Segons va comentar Josep Prohens, director de la institució, «el major nombre d'alumnes ha fet que haguem hagut d'ubicar aules en llocs un tant estranys. Ningú no es queixa perquè tothom sap que la situació és transitòria fins que ens canviem al nou edifici de Capità Salom».
Ara per ara, el Conservatori conforma una amalgama de conjunts, grups i cors que treballen perquè la seva feina es doni a conèixer al públic. Una de les formacions de recent creació, el Cor i l'Orquestra de Cambra es vol impulsar amb un sistema de beques que, ara per ara, estudiar la direcció del Conservatori.
Una de les novetats d'aquest curs és la relació que hi començarà a haver amb les escoles municipals de música: «Amb el nou sistema hi ha un buit, volem cercar una via perquè escoles municipals i conservatoris estiguin lligats; mentre la trobam hem considerat oportú que, cada mes, véngui una escola de música municipal i mostri la tasca que fa en el Conservatori», diu Prohens mentre assenyala que es tracta d'intentar recopilar la història de cada escola de música.
D'altra banda, dia 9 de desembre es presentarà el tercer cassete amb música dels alumnes de composició. Després, es farà una tria amb el millor de cada i s'enregistrarà un compacte. I això és important, perquè la LOGSE no contempla un departament de composició en un conservatori com el de Palma. Per això mateix, la reivindicació és, des de sempre, la mateixa, «volem i necessitam el Conservatori Superior que, ara per ara, no és possible però qui sap si d'aquí a un parell d'anys...», conclou Prohens.
