cielo claro
  • Màx: 33°
  • Mín: 25°
28°

Arriba al Gran Hotel una mostra sobre la vida quotidiana a l'antic Egipte

«Egipte mil·lenari», una exposició dedicada a aquesta temàtica, s'inaugura avui

104832

Els responsables de la mostra durant la presentació.

TERESA AYUGA.

Sense que la majestuoasitat i el hieratisme acostumats desapareguin, la mostra Egipte mil·lenari, que s'inaugurarà avui en el Gran Hotel, presenta la terra i l'època dels faraons des d'una òptica menys tòpica que dóna cabuda a la miniatura, al detall, a l'estri de treball.

Les més de 200 peces procedents del museu Roemer und Pelizaeus permeten fer un recorregut a través de 4.000 mil anys de vida quotidiana d'aquesta civilització que manté viva la fascinació que sempre ha despertat.

Àmbits temàtics

Disposats en dotze àmbits temàtics, escultures, relleus, armes, utensilis, joies i juguetes permenten que el visitant de la seu de la Fundació la Caixa es faci càrrec de la manera com els egipcis viuen la mort, de com es relacionaven, quins eren els seus entreteniments o com es vestien i endiumenjaven. Tots aquests elements parlen de la noblesa, la literatura i l'escriptura, de la figura del faraó, dels déus i dels seus temples, d'Egipte en guerra, de la família, la llar i els mobles, els vestits, cosmètics i guarniments personals, de la música, la dansa i els jocs, de l'artesania i de l'art funerari i del més enllà.

Els faraons, com no podia ser d'una altra manera per a una societat altament jerarquitzada, esdevenen un element central a Egipte mil·lenari. Eren monarques absoluts que controlaven tots els aspectes des del seu poble i tenien les atribucions de cap suprem de les forces armades, sum sacerdot i àrbitre indiscutible en tots els assumptes legals. S'ha calculat que la població total de l'antic Egipte no superà mai els cinc milions, dels quals només una mínima part constituí la noblesa o classe social dirigent que regí el país al costat del faraó. L'auge d'aquesta noblesa va ser paral·lel a les especialitats artesanals i burocràtiques. Els testimonis recuperats de les tombes (paraments funeraris) il·lustren clarament el poder d'aquest grup i aporten valuoses dades per comprendre l'estratificació social.

Egipte mil·lenari mostra impressionants imatges del faraó, entre elles un bust de mida natural en bronze molt poc habitual. Atès que el faraó era també el cap de les forces armades, l'exposició conté una selecció d'arcs, dagues i destrals, a més de representacions de soldats i divinitats associades a la guerra. Els membres d'aquesta poderosa casta de guerrers es representen en una sèrie d'estàtues al costat d'una selecció del seu mobiliari, de fusta, els seus cistells de vímet i els estris de ceràmica que empraven en la seva vida domèstica.

La roba que vestien està representada en el seu art i la seva joieria amb objectes reals d'or i de pedres semiprecioses.
També s'hi pot veure una selecció dels seus recipients per a cosmètica, ja que l'antic Egipte va ser terra de costosos ungüents i extraordinaris perfums. Els jocs i instruments musicals originals aporten dades sobre el tipus d'entreteniment amb què gaudia la noblesa durant el seu temps lliure. Es fa atenció als artesans, representats en estatuetes, que elaboraren les obres d'art i els seus estris. També s'hi poden contemplar les divinitats més importants representades en baix relleus i en nombroses estatuetes de bronze i de fusta. El recorregut per l'exposicicó acaba amb les tombes i la visió del més enllà. S'hi poden veure tres sarcòfags a gran escala i una màscara de mòmia.

Jeroglífics

Però si un aspecte volen destacar els organitzadors de la mostra és el dedicat a l'escriptura i el treball dels escribes. L'ús de formes simbòliques en l'art egipci i de jeroglífics, dins un sistema d'escriptura que no té paral·lel exacte, s'associaven íntimament. El jerogliglífics podien estar escrits sobre pedra, papir, fusta o óstrakon. Els egipcis creien que havien estat inventats per Thot, déu de la sapiència i patró dels escribes. Aquest origen diví imbuí als jeroglífics propietats màgiques que podien transcendir la seva simple funció utilitària. Els jeroglífics eren, essencialment, simplificacions dels objectes de l'entorn quotidià als quals es recorria davant la dificultat d'expressar determinats conceptes i que tenien com a base de funcionament els jocs de paraules i les analogies. Per exemple, el concepte de creació còsmica s'hi relflectia amb la sortida del sol o el naixement d'un nin.

Egipte mil·lenari es completa amb un mitjà a- udiovisual i inclou dues maquetes a gran escala, una d'un temple i una altra d'una tomba, que ajuden a situar les obres d'art en el seu context arqueològic.

La mostra va ser presentada ahir als mitjans de comunicació pel seu comissari Robert Steven Bianchi i pel batle de Hildesheim, localitat on s'ubica el museu d'on provenen les peces.

Aquesta mostra arriba a Palma després d'itinerar per les ciutats de Sevilla, Saragossa, València i La Corunya i acabarà el seu recorregut a Santa Cruz de Tenerife.

Ha estat possible perquè el Museu d'on procedeixen les peces es rehabilita.

Conferències

Com és habitual en les exposicions de la Fundació la Caixa, un cicle de conferències complementa i desenvolupa «Egipte mil·lenari». El 14 d'octubre, Eudard Porta parlarà de «La segona mort dels faraons i la conservació de les tombes reials»; el 28 d'octubre, el professor J. Yarza Luaces dissertarà sobre: «Els escribes dels contorns i les arts del color a Egipte»; i el 4 de novembre, Josep Padró explicarà l'«Origen i desxiframent dels jeroglígics egipcis».

Comenta

* Camps obligatoris

COMENTARIS

De moment no hi ha comentaris.