Tolo Crespí viu aquests dies una espècie de «caos feliç». Un descontrol fruit d'esdeveniments agradables i esperançadors. El primer de tots, el seu debut en el Saló Gaudí de Barcelona el cap de setmana passat dins del marc dels joves dissenyadors. El segon, com a conseqüència d'aquest, la més que probable estrena ni més ni menys que en una de les passarel·les més importants del món: París.

El jardí de les fades, que així nomia la col·lecció que creà per al Gaudí, li ha obert moltes portes. «La fira ha estat molt productiva. Així com abans hi havia molt de públic que venia a veure-ho, enguany hi ha hagut molts de professionals, que és allò que més ens interessa i que més ens ajuda», explicà Crespí, que afegí: «A més, vaig estar molt content perquè els professionals varen destacar molt l'apartat de confecció de les meves peces, i això és molt important». El pas de Crespí per l'espai Gaudí fou definit com la nota més romàntica i càlida de la desfilada.

També a conseqüència del seu pas per Barcelona, Tolo Crespí farà una demostració de les seves creacions a Terrassa. En aquest sentit, el creador pensa que el Principat pot esser un bon lloc de sortida de la seva feina. «Estic cercant un agent comercial perquè m'ajudi a promocionar-la Catalunya», comentà.

Entre els projectes immediats, el creador té previst assistir a dues fires tèxtils. «És molt interessant veure les darreres novetats, és bàsic per a la nostra feina», destaca Crespí, que només utilitzà seda i organdí.

«La veritat és que encara no sé com m'ho faré», diu amb un gran somriure. Si la proposta de París es confirma, Crespí haurà de tenir a punt una col·lecció d'hivern per al mes de febrer. «Serà una feinada», comenta el dissenyador des del seu taller del carrer de Can Campaner, mentre mira els penjadors buits al seu voltant. «També tenc a punt, només falta tallar i fer, la nova col·lecció d'hivern», comenta, i afegeix: «Però hauré de trobar temps».

L'«aventura francesa», el fet de poder presentar-se en una de les plataformes mundials de la moda, li fa un cert vertigen. «Necessitaré algú que parli francès, o anglès, per poder-hi fer feina». I potser ja cauen comandes. «Ja m'han dit que en un principi no n'hi ha gaires, els japonesos esperen veure un parell de col·leccions per decidir-se».