Un film de caràcter social que combina la conflictiva relació psicològica entre dos germans que emigren al nord industrialitzat d'Itàlia, dirigida per l'italià Gianni Amelio, fou premiat ahir amb el prestigiós Lleó d'Or a la 55a Mostra de Cinema de Venècia. Così ridevano (Així rèiem), sobre el drama de l'emigració a Itàlia a començament dels anys 60, narra la història de dos germans sicialians que emigren a Torí, la capital industrial italiana, per a la reconstrucció de la qual s'utilitzaren més de 500 extres. Aquesta és la primera vegada en deu anys que Itàlia guanya el màxim guardó de la Mostra.

Los amantes del Círculo Polar, de Julio Medem, l'única pel·lícula espanyola a concurs, no aconseguí cap premi tot i que el nom de Najwa Nimri fou un dels més rumorejats per al premi Marcello Mastroianni, que premia la millor interpretació d'un jove actor. Malgrat tot, la cinta del director basc fou considerada «poètica», «estilísticament original» i «ben interpretada».

La Copa Volpi, que recompensa la millor interpretació masculina, fou concedida a l'actor nord-americà Sean Penn pel seu paper a Hurlyburly, d'Anthoy Drazan. El premi d'interpretació femenina s'atorgà a l'actriu francesa Catherine Deneuve pel seu paper a la pel·lícula Place Vendome, de Nicole Garcia, on abandona el tradicional rol de dona freda i elegant pel d'una dona fràgil i vulnerable. També es lliurà un Lleó d'Or, sorprenent per a molts, per la seva carrera al nord-americà Warren Beatty, actor-director-productor de la pel·lícula Bulworth. L'estrella, que presentava a concurs aquesta ferotge sàtira política, ja havia marxat de Venècia però envià un missatge d'agraïment al Festival per aquest reconeixement. Anteriorment, a l'inici de la gala, s'havien lliurat dos Lleons d'Or a la carrera cinematogràfica de Sofia Loren, absent per problemes de salut, i al director polonès Andrzej Wajda.

Gat negre, gat blanc, del iugoslau Emir Kustrica va rebre el Lleó de Plata al millor director. Kustrica, de 44 anys, és conegut com el García Márquez cinematogràfic dels Balcans, i confirmà el seu talent gràcies a inusitades imatges, fruit d'una extraordinària creativitat.

L'Osella (antiga moneda veneciana) d'Or al millor guió original fou per al francès Eric Rohmer per Conte de tardor. L'Osella de fotografia fou per a Luca Bigazzi, per L'Albergo delle pere de Francesca Archibugi i la de millor música a Gerardo Gandini per La nube, de l'argentí Fernando Solanas.

El guanyador de la Mostra digué que Così ridevamo, inspirat en Rocco i els seus germans, volia contar una «Itàlia que ja no existeix per tractar d'entendre la Itàlia en què vivim». Igualment melancòlic és el film romanès Terminus paradise (Andana paradís) de Lucien Pintile, vencedor del gran premi del jurat amb una història d'un amor impossible entre un Romeo i una Julieta d'aquest segle.

Una Mostra polèmica.
El festival va tenir ahir una sorpresa final. Després de deu dies de projeccions, i durant una roda de premsa, el director Felice Laudadio renuncià a continuar al capdavant de la Mostra i presentà un projecte de reforma radical amb l'abolició de tots els premis.