A més dels actes més oficials, a la Diada de Mallorca se n'inclogueren alguns més de tarannà festiu i participatiu. El que no es devien esperar els organitzadors de cap de les maneres és que la jornada de portes obertes per veure el palau del Consell tingués tant d'èxit que obligàs els responsables d'aquest a tancar-lo durant una bona estona per netejar (ja se sap que les catifes vermelles són d'allò més delicat). I és que els grups per veure l'edifici neogòtic més qüestionat en l'època en què es va construir eren de dues-centes persones. Tothom volia veure l'obra de Joaquín Pavía, els quadres de Faust Morell i la col·lecció Marroig.

La presidència del Consell Insular va convidar nombroses associacions de majors perquè prenguessin part activa a la Diada. Un dels actes que s'incloïa dins l'excursió era, sens dubte, la visita al Palau del carrer Reial.

Un altre dels actes populars era la berenada popular que es va preparar al mirador de la Seu per a dues mil o dues mil cinc-centes persones. Devers la una del migdia els turistes (estrangers i peninsulars) havien agafat posicions perquè veien que allà hi havia molt de menjar i no era cosa de desaprofitar res, i més si és de franc. Coca amb verdura, coca de trempó, cocarrois, panades, pa, llangonissa i ensaïmada de crema es rostien al sol esperant el moment en què les autoritats arribassin al mirador per donar el sus.

Va ser poc abans de l'arribada dels polítics que es varen començar a veure alguns habitants autòctons per l'indret (de tota manera, la majoria d'ells pertanyien a associacions de la tercera edat).

Quan les autoritats, encapçalades per la presidenta Munar i el president Matas, donaren el vistiplau al bufet i brindaren junts, l'afuament al menjar va ser total.

Tothom agafava manades plenes. El normal en un plat era: quatre panadetes, quatre cocarroiets, quatre trossos de coca i un pot d'olives. Després, evidentment, hi havia els big-plats: a més de l'anterior duien quatre llesques de pa moreno de quilo i mig i quatre tallades de llangonissa. De postres, ningú no rebutjava un bon tros d'ensaïmada de crema. I és que, en un dia així, tothom s'ha d'oblidar del colesterol.

Quan feia vint minuts que havia començat el bufet, el menjar començava a faltar. La taula havia patit atacs de per totes bandes: de davant, de darrerea, de costat,... tot estava desbaratat menys les piules de Munar, que es mantenien al seu lloc.

Mentre, a Cala Gamba, els més esportistes lluitaven a la primera regata del Trofeu Diada de Mallorca de Vela Llatina.