Que ningú no esperi portes que s'obren i es tanquen. Ni humor
«ibèric» (com el pernil). Ni Chiquitos de la Calzada en català.
De què parlàvem? és una comèdia d'embolics típicament
anglesa. Una obra basada en el diàleg, en les paraules. Un viatge a
la hilaritat sense «sal gruixada». Una comèdia, com apuntà un dels
protagonistes, «terriblement intel·ligent».
Els «nissaguers» Mercè Comes, Jordi Dauder i Eduard Farelo,
juntament amb Resu Belmonte són els protagonistes de l'obra. Ells
conformen la parella jove i la parella veterana que, gràcies als
equívocs, les mentides, la doble moral, la hipocresia i l'educació
malentesa, provoquen el desenvolupament de l'obra. De què
parlàvem? és una obra original d'Alan Ayckbourn, l'autor més
representat a Anglaterra després de Shakespeare. Una obra de
qualitat que manté tota la frescor del primer dia quan ja fa 30
anys que fou escrita. «No es pot explicar massa què és perquè
canvia en un segon. Sembla que vagi per un camí però gira de cop i
volta», explica Mercè Comes, que no dubta a qualificar els quatre
personatges com a «entranyables, amb una tendresa que te'ls
enduries a casa».
L'ombra de «Nissaga»
«No té res a veure amb Nissaga de poder», afirmen amb
convicció els tres actors (Jordi Dauder, Mercè Comes i Eduard
Farelo) que participaren en aquesta popularíssima sèrie de
Televisió de Catalunya. Reconeixen que la popularitat de la
televisió ha ajudat a animar el panorama teatral català, però
rebutgen la idea que la gent vagi a veure l'obra només per veure
els seus herois televisius. «Una ràdio va fer una enquesta a la
gent que sortia de veure la funció demanant si havien vingut per
veure els actors que sortien a la sèrie. I ningú no va dir que sí.
Jo això tampoc no m'ho crec, però el que està clar és que si l'obra
fos un bunyol la gent no vindria. Les coses no funcionen només per
popularitat. Al revés, la popularitat ens dóna més responsabilitat
en el moment de fer les coses ben fetes», digué Dauder, que es
mostrà encantat d'haver-se passat a la comèdia. «Ja estava cansat
de fer de fill de puta», va reconèixer Mateu Montsolís. «I jo
estava cansat de posar aquella cara de no haver cagat, i ja tenia
ganes de fer una altra cosa», afirmà Eduard.
De què parlàvem? és una producció de 3xtr3s dirigida per
Tamzin Townsend, una especialista en l'autor que realitzà estudis
de teatre a la Universitat de Kent. L'obra s'estrenà fa tres anys a
Catalunya i després de mesos de gira s'instal·là al Teatreneu del
barri barceloní de Gràcia. Ara, després de la nova gira, tornaran a
la Ciutat Comtal fins a final d'any. La versió castellana, i
l'estrena a Madrid, pot ser qüestió de temps.
Sobre el futur del teatre català, diversitat d'opinions. «Esperem
que bé, però això s'hauria de demanar a Aramis Fuster», assenyala
Mercè Comes. «La veritat és que el nivell teatral a Catalunya és
més alt que a la resta de l'Estat. S'ha aconseguit treballar a la
vegada en muntatges comercials i d'altres més d'investigació, i
això és molt important», destacà en aquest sentit Dauder.
De sèrie a sèrie, de Barcelona a Madrid
Jordi Dauder, el dolent de Nissaga de poder, tornarà a
protagonitzar sèrie televisiva. Serà, però, a Antena3. L'actor
forma part de l'elenc d'actors de la nova telesèrie de la cadena,
Ambiciones, escrita per Corín Tellado i supervisada per
Benet i Jornet. Seran setanta-cinc capítols, amb possibilitat de
pròrroga. Dues pel·lícules i una obra al Nacional de Catalunya
completen les feines futures de l'actor.
