Cita amb la comèdia «terriblement intel·ligent»

Que ningú no esperi portes que s'obren i es tanquen. Ni humor «ibèric» (com el pernil). Ni Chiquitos de la Calzada en català. De què parlàvem? és una comèdia d'embolics típicament anglesa. Una obra basada en el diàleg, en les paraules. Un viatge a la hilaritat sense «sal gruixada». Una comèdia, com apuntà un dels protagonistes, «terriblement intel·ligent».
Els «nissaguers» Mercè Comes, Jordi Dauder i Eduard Farelo, juntament amb Resu Belmonte són els protagonistes de l'obra. Ells conformen la parella jove i la parella veterana que, gràcies als equívocs, les mentides, la doble moral, la hipocresia i l'educació malentesa, provoquen el desenvolupament de l'obra. De què parlàvem? és una obra original d'Alan Ayckbourn, l'autor més representat a Anglaterra després de Shakespeare. Una obra de qualitat que manté tota la frescor del primer dia quan ja fa 30 anys que fou escrita. «No es pot explicar massa què és perquè canvia en un segon. Sembla que vagi per un camí però gira de cop i volta», explica Mercè Comes, que no dubta a qualificar els quatre personatges com a «entranyables, amb una tendresa que te'ls enduries a casa».

L'ombra de «Nissaga»

«No té res a veure amb Nissaga de poder», afirmen amb convicció els tres actors (Jordi Dauder, Mercè Comes i Eduard Farelo) que participaren en aquesta popularíssima sèrie de Televisió de Catalunya. Reconeixen que la popularitat de la televisió ha ajudat a animar el panorama teatral català, però rebutgen la idea que la gent vagi a veure l'obra només per veure els seus herois televisius. «Una ràdio va fer una enquesta a la gent que sortia de veure la funció demanant si havien vingut per veure els actors que sortien a la sèrie. I ningú no va dir que sí. Jo això tampoc no m'ho crec, però el que està clar és que si l'obra fos un bunyol la gent no vindria. Les coses no funcionen només per popularitat. Al revés, la popularitat ens dóna més responsabilitat en el moment de fer les coses ben fetes», digué Dauder, que es mostrà encantat d'haver-se passat a la comèdia. «Ja estava cansat de fer de fill de puta», va reconèixer Mateu Montsolís. «I jo estava cansat de posar aquella cara de no haver cagat, i ja tenia ganes de fer una altra cosa», afirmà Eduard.
De què parlàvem? és una producció de 3xtr3s dirigida per Tamzin Townsend, una especialista en l'autor que realitzà estudis de teatre a la Universitat de Kent. L'obra s'estrenà fa tres anys a Catalunya i després de mesos de gira s'instal·là al Teatreneu del barri barceloní de Gràcia. Ara, després de la nova gira, tornaran a la Ciutat Comtal fins a final d'any. La versió castellana, i l'estrena a Madrid, pot ser qüestió de temps.
Sobre el futur del teatre català, diversitat d'opinions. «Esperem que bé, però això s'hauria de demanar a Aramis Fuster», assenyala Mercè Comes. «La veritat és que el nivell teatral a Catalunya és més alt que a la resta de l'Estat. S'ha aconseguit treballar a la vegada en muntatges comercials i d'altres més d'investigació, i això és molt important», destacà en aquest sentit Dauder.