La Lluna té deu vegades més aigua del que es pensava fins ara, uns 6.000 milions de tones, segons revela un estudi que va sortir ahir a la revista Science, realitzat a partir d'observacions de la sonda lunar Prospector.

Investigadors de l'observatori Midi-Pyrénées de Tolosa (OMP-Llenguadoc) i del Los Alamos National Laboratory (LANL-EUA) informen que uns 3.000 milions de tones d'aigua estan presents en cada un dels pols i que aquesta «quantitat és un 15% més important en el pol nord que en el pol sud». Aquesta aigua, han destacat els autors d'aquest estudi tan important, prové dels cometes que han xocat contra la Lluna durant els darrers 2.000 milions d'anys.

L'aigua ha romàs sota la forma de gel en els cràters dels dos pols, regions que es mantenen molt fredes perquè no estan exposades al sol. Aquest gel, precisen els professors Sylvestre Maurice (OMP) i W.C. Feldman (LANL), està recobert per una capa de 50 centímetres de roques seques.

Un altre estudi del setmanari Science, realitzat pels mateixos laboratoris, va permetre cartografiar els jaciments de ferro, titani, de tori i potassi presents sota la superfície del satèl·lit natural de la Terra.

D'altra banda, els instruments a bord del Lunar Prospector detectaren traces de gadolini i de samari, dos elements químics de la família dels lantànids, però únicament al voltant de Mare Imbrium, una conca d'impacte visible des de la Terra.

Aquest descobriment, que mostra la heterogeneïtat de la superfície de la Lluna demostra que «una cosa única es va produir al voltant d'Imbrium, destaca en un altre article el professor R.C. Elric, del Los Alamos National Laboratory. Un cop que la NASA va rebre les primeres dades sobre la presència d'aigua a la Lluna, els científics avançaren que aquesta troballa suposava una primera passa cap a la possible creació, en un futur llunyà, de colònies humanes en el satèl·lit.

L'aigua podria emprar-se no només per a usos humans o biològics sinó també per obtenir oxigen i hidrogen per fabricar combustible per a les naus espacials.