Dins la programació del Projecte Dones impulsat per Unesco, Acnur i el Banc Mundial, estan previstes per aquesta setmana i amb el suport del Govern balear, tres xerrades-conferència sobre el paper de la dona en el marc econòmic bosnià. El programa, que pretén que les artesanes bosnianes assoleixin una independència econòmica compta amb la directa col·laboració del Banc Mundial, l'objectiu primordial del qual és la reconstrucció i desenvolupament macroeconòmic i industrial de Bòsnia.

Quant a això, el representant i relacions externes del Banc Mundial a Bòsnia, Chris Miller, i la directora del Departament de Microfinançament a Bòsnia-Herzegovina, Sayeeda Ramman, es manifestaren ahir sobre principis bàsics del sistema de finançament dut a terme en aquest país després de la guerra.

I és que diferents ONGs, juntament amb el Banc Mundial, han iniciat les activitats destinades a recaptar fons amb els quals reunir la maquinària necessària i poder muntar una infraestructura que asseguri la continuïtat del projecte.

Microcrèdits

El projecte, segons paralules de Chris Miller, té el seu origen al Banc Mundial de París amb Maria Novack, que treballa amb microcrèdits, i va saber de l'èxit de Bibi Russell en les desfilades de l'any passat a París i Palma. «Pensàrem que seria interessant ajudar aquest tipus d'iniciativa tot i que sigui excepcionalment, ja que el suport financer que dóna el Banc és a nivell industrial, o en el cas de Bòsnia a la reconstrucció de l'economia», afirmà el representant del Banc. Ja al 1996, el Banc Mundial posà en marxa el Projecte d'iniciatives locals, a partir del qual es proporcionaven microcrèdits al col·lectiu, però faltaven dos elements importants per assegurar el futur d'aquesta activitat: establir un sistema comercial de producció (ja que les dones bosnianes estaven mancades de maquinària adequada) i garantir un suport econòmic per a la compra del material necessari i la devolució dels microcrèdits. A partir d'aquí, s'estudià la manera de continuar el projecte a nivell mundial i més concretament les dones, que després de la guerra perderen els marits i es trobaven desplaçades.

«Per això estam treballant "afegí Miller", amb estreta col·laboració amb la Unesco, així com amb l'Alt Comissionat per refugiats de les Nacions Unides». Miller explicà que la seva participació s'ha limitat bàsicament a finançar el material, tota la maquinària per teixir, però «com el Banc Mundial no disposa realment de diners per aquest tipus de projecte, hem passat a treballar amb Unesco». «Nosaltres finançam la reconstrucció per això, es tracta més d'una estratègia per atraure més donants financers, donar estabilitat al projecte i fonamentar les bases del projecte per aquestes dones», afirma Chris Miller.

El projecte disposa de 5'1 bilions de dòlars durant quatre anys, un terç del qual correspon al Banc Mundial (600 milions de dòlars).

Per la seva banda, Sayeeda Ramman afirmà que «per eradicar la pobresa cal anar més enllà del suport financer». Per això insistí en la necessitat de donar una formació al màxim de dones bosnianes en edat de treballar i que estan mancades de feina, i per tant, d'ingressos. Per aconseguir a llarg termini que aquestes dones vagin entrant al mercat laboral «cal que treballin i tenguin una feina que els permeti guanyar-se la vida».

A més, ambdós representants del projecte Dones matisaren que és «una operació comercial que vol ajudar a establir les bases perquè totes aquestes dones refacin la seva vida; es tracta "afegí Miller", d'un projecte econòmicament petit però molt important pel allò que significa, ja que els governs concedeixen els crèdits a llarg termini i sense interessos i les dones els volen pagar perquè confien en el seu treball per fer-ho.

El representat del Banc Mundial afirmà també que es vol recuperar el sector turístic de la zona adriàtica com Mostard.