Com cada dia, en la gala nocturna de l’Atlàntida Mallorca Film Festival es va gaudir d'un concert que va animar la nit abans de la presentació de la pel·lícula, en aquest cas de Socunbohemio. Totes les actrius menys Bàrbar Lennie (que no hi era present, tot i que li hagués agradat ser-hi, segons les seves companyes) varen presentar la pel·lícula Las chicas están bien comentant que no es podien imaginar una millor estrena del film a nivell estatal que en la seu d’aquest festival, en una nit d’estiu amb les estrelles de fons en el claustre de la Misericòrdia.
Aquest film està produït per Los Ilusos Films, per tant, Jonás Trueba era un dels seus productors. Jonás Trueba, a més de productor, és sobretot un cineasta independent molt singular i amb un estil propi, amb lligams amb el cinema europeu. És per això, que no sorprèn que hagi cregut en aquest projecte, que es caracteritza per aquest estil de fer cinema, petit i basat en la història, en els diàlegs, però sobretot anant sempre al costat dels límits marcats en allò narratiu i cinematogràfic.
Las chicas están bien ens narra una setmana a un molí a un poble de Castella de cinc actrius que han d’assajar per a una obra de teatre. Durant aquests dies coneixem algunes inseguretats d’alguns personatges, també podem apreciar uns vincles d’estima en el grup i com, en una setmana de convivència podem descobrir coses de persones que no sabíem i les tenim al costat. No obstant això, allò més interessant de l’obra és com s’intercala un estil pràcticament documental amb ficció. Un exemple és que els noms dels personatges de la pel·lícula són els noms reals de les actrius, o també, en algun moment, els personatges parlen sabent que estan sent enregistrades, trencant la quarta paret en el film. Per tant, tenim aquesta sensació que allò que diu el personatge realment ho està dient l’actriu.
Un dels detalls que més me va fascinar fou al principi: hi ha una petita seqüència on la directora (que també és guionista i actriu del film) ens mostra com uns crèdits de la pel·lícula deixant clar que ja en l’inici que els personatges i les actrius reals no deixaven mai de ser les mateixes persones. Mostrant-ho de manera molt visual, amb un perfecte muntatge, només amb plans de papers, una mà que escriu i un sobre.
Las chicas están bien és una obra lúcida i interessant on l’espectador té temps per a reflexionar sobre la interpretació i sobre la vida amb un to de comèdia que es fa molt agradable. Tot i així, no arriba a deixar pòsit després dels 85 minuts, aquests transcorren de manera agradable i amb un somriure en gran part del metratge.
