D’acord: l’acudit d’en Matthew Montgomery (i la seva carrera, tot sigui dit) no vos fa gràcia. Ja no ve d’aquí.

Avui, però, vos duc una comèdia lleugera, d’aquelles per mirar amb els xoquinets posats, a la butaca tapant-vos els genolls amb els faldons de la camilla (2 Coline Serreaus). No penseu veure cap obra mestra, tampoc aporta res més que una bona estona d’entreteniment i somriure (amb qualque punt àlgid que ens treurà, potser, una riallada, 2 Édouard Molinaros). Encara que, tenint en compte que és la primera obra que escriu en Roberto Proia i que dirigeix n’Ivan Silvestrini, podríem haver-mos fet molt de mal (cof, cof C. Jay Cox, cof). En canvi, Com si no hagués dit res és una obra ben feta (3 Pierce Brosnans), de bon ritme i que ofereix el que promet (2 Peter Bogdanovichs) amb bon muntatge i actuacions (3 Susan Sarandons).

En Mattia (Josafat Vagni) té planejat anar-se’n a viure a Espanya amb n’Eduard (Jose Dammert) per no haver de sortir de l’armari amb la seva família, però ai, n’Eduard, que no sap res, vola d’imprevist a Roma a conèixer-los. Tot el film tractarà de les canòcies per les quals passa en Mattia per no treure ni un peuet fora del ropero,

No vos la podeu perdre si cantau na Carrà mentre cuinau, posau només un sobret de sucre al cafè amb llet o heu regalat més de dos parells de calcetins en el darrer mes. No vos hi acosteu si sou males persones, de dretes o no teniu una pregunta sinó més bé una reflexió, heu vist més de dues pel·lícules de n’Spielberg, en Tom Hanks o del fat d’en Tom Cruise.

Aquí la trobareu al videoclub. Hi és a l’Appletv, Prime Video si anau a Itàlia o gairebé qualsevol altre país que no sigui Espanya.

■■■□□ Humor

■□□□□ Masclisme

■■□□□ Queerness

□□□□□ Sexe

■■■□□ Interès

Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat