Fa una estona que vaig veure aquest film així que no tenc molt present la sensació que em donà en acabar-la, només un record general.
El primer llargmetratge d’en Jim Fall com a director i d’en Jason Schafer com a guionista ens conta les aventures amoroses de l’histèric d’en Grabriel (Christian Campbell) que acaben quan coneix un gogó, en Mark (John Paul Pitoc), de qui queda enlluernat. Tot, mentre vol triomfar com a escriptor de musicals de Broadway i es relaciona amb la seva millor amiga na Katherine (Tori Spelling) que fa… de comparsa.
I què voleu que vos digui? És una pel·lícula instrumental, de les que serveixen per demostrar que es poden fer comèdies (o semblant) romàntiques (o semblant) nostres. Malauradament peca de ser de la seva època i del seu país: situacions forçades (2 Jordi Mollàs), estereotipades (3 Pepón Nietos) i que han envellit malament (3 Antonio Resines), acudits que gisquen (2 Verónica Forqués), actuacions justetes (3 Javier Gutiérreces) i ritme irregular (3 Antonio Banderas).
Vos agradarà si no teniu res més a fer un diumenge horabaixa, voleu veure gais fent coses. No vos la recoman si vos agrada el cinema francès, el drama, heu de prendre pastilles per dormir o vos esbutzau de riure amb en Javier Cámara o el magre d’en Tom Cruise.
La trobareu al videoclub.
■■□□□ Humor
■■□□□ Masclisme
□□□□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■□□□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
