Bon any. Esper que ho hagueu passat bé i encara vos quedin almanco dues hores lliures per mirar la pel·li coral que vos vull recomanar avui: Azul y no tan rosa, dirigida i escrita pen Miguel Ferrari que ens conta la història (amb regust almodovarià, refinat això sí) d’en Diego (Guillermo Garcia), la seva parella, en Fabrizio (Sócrates Serrano) i la seva família escollida, menció especial per na Delirio del Río (Hilda Abrahamz).
Sembla que la vida somriu els nostres protagonistes, però en el millor moment de la parella, un fet tràgic ho trenca tot. Per paga, en Diego haurà de fer-se càrrec del seu fill a qui no ha vist en anys i amb qui no té massa bona relació.
Blau i no tan rosa és un drama que em feia molta vessa començar a veure i no sé per què… bé sí que ho sé, perquè fa una temporada que mir massa cintes americanes depriments o en les quals no passa res (eh? Marco Berger? Eh?). En canvi, en Ferrari aconsegueix fer una obra a la qual no li sobra gairebé res. I encara que té flocs peluts, moments irregulars i actuacions un poc penoses (Ignacio Montes et miram a tu, 2 Sebastián Yatras) al final ens agafarà del cor i ens durà allà on vol (2 Stéphane Giustis). Llums i foscors, frivolitat i profunditat, tot des de la veritat d’allò que ens vol contar: un reflex més o manco idealitzat de la realitat veneçolana (1 Woody Allen).
Vos agradarà si n’Almodóvar vos estira i vos cansa a parts iguals, teniu sentiments o podeu deixar-vos endur pels focs d’artifici. No la mireu si encara sentiu confusió en llegir aquesta secció, només llegiu els estados dels vostres contactes o pensau que Back to the Future és la millor pel·lícula de tots els temps… o vos agrada qualsevol protagonitzada per l’atrotinat d’en Tom Cruise.
La trobareu al Filmin estranger i a FlixOlé.
■■■□□ Humor
■■□□□ Masclisme
■■■□□ Queerness
□□□□□ Sexe
■■■■□ Interès
Joan CiberSheep (ell/això), moixamental.cat
